Cuixart: “El diàleg requereix temps i generositat”
Jordi Cuixart fa vuit mesos que és a la presó de Soto del Real acusat de rebel·lió. Tanmateix, avui serà reelegit president d’Òmnium. Compta amb Marcel Mauri com a referent de l’entitat a l’exterior. Ha respost per escrit a les preguntes de La Vanguardia.
Com es pot recosir la societat catalana?
És una tasca individual i col·lectiva i en els dos casos demana molta empatia i voluntat de compartir, sense apriorismes de cap mena. Des d’Òmnium ens interessa molt més sumar que caure en el terreny dels retrets.
Òmnium manté contactes amb els comuns i el PSC…
Òmnium té l’obligació de parlar amb tots els demòcrates sempre que rebutgin la violència. Els comuns no són cap apèndix, són una part molt important del sobiranisme, com el PSC ho és del catalanisme. Som fidels als valors republicans per així tenir ben present la importància de preservar els grans consensos de país, com el model d’escola catalana, l’ús de la llengua, etcètera…, acords en què el PSC té un paper cabdal.
L’independentisme s’ha de mantenir en la unilateralitat o cal eixamplar la base?
Nosaltres sempre hem treballat per generar consensos i enfortir-los. Si tinguéssim una posició sobre aquest fet ja no podríem jugar aquest paper de punt de trobada. Nosaltres no parlem d’eixamplar, sinó de compartir.
El president Torra no hi renuncia. I vostè?
Mai renunciaré a cap via democràtica i pacífica per construir la república. El dret a l’autodeterminació és un dret universal reconegut per les Nacions Unides. Soc a la presó pel fet de ser el president d’Òmnium, el meu compromís amb la societat catalana és tan humil com insubornable.
Hi pot haver independència amb menys d’un 50% de vots?
Tu pots proclamar el que vulguis, però per fer efectiva aquesta decisió cal molta convicció i un reconeixement de la legitimitat del resultat, i no parlo a escala internacional, que també, sinó sobretot dins del país. Per mi el percentatge importantíssim és el de la població catalana que vol celebrar un referèndum vinculant, i aquest sabem que supera de llarg el 75% dels catalans i catalanes.
El referèndum ja es va fer? La república es va proclamar?
Sí. Com també és cert que la violència d’Estat va impedir que es votés amb normalitat, i la repressió fa que tinguem centenars de persones perseguides judicialment, nou presos polítics i set polítics a l’exili. Tot i així, vam fer un pas de gegant i ara som en un punt de no retorn. Mai més res tornarà a ser igual que abans de l’1-O.
Quin ha de ser el paper de les entitats en la nova etapa?
Continuarem defensant la democràcia per damunt de tot. Som davant d’un Estat que reprimeix les llibertats més fonamentals.
El seu paper és pressionar el Govern des del carrer?
Seguirem fent el que hem fet sempre i des d’on calgui, que no és altra cosa que enfortir la cohesió social, treballar per la llengua i la cultura catalanes i defensar sense matisos els drets i llibertats individuals i col·lectius.
L’independentisme havia de donar suport a la moció de censura contra Rajoy gratis?
La xacra de la corrupció ens afecta a tots. Per tant, no hi ha res gratuït. Dit això, tant de bo amb el nou Govern espanyol s’aturin els atacs a la democràcia i a les llibertats. Per tant, hem de ser tan optimistes com perseverants. Diàleg, negociació i acords, aquesta és la tasca dels polítics i personalment entenc que demana temps, així com generositat i sentit d’Estat.
Creu que amb Pedro Sánchez hi ha una nova oportunitat en la relació entre Catalunya i Espanya?
Aquesta relació té un problema polític i els problemes polítics es resolen fent política, no amb presó, exili o cops de porra. Del nou Govern (central) espero que respectin les normes bàsiques de la democràcia i que vetlli per una independència real dels poders de l’Estat. No vull fer retrets personals. Oberts al diàleg sempre, però caldran acords i valentia i generositat per part de tothom, sense condicions ni renúncies democràtiques.
L’acostament dels presos a Catalunya, l’alliberament o canvis en l’actuació de la Fiscalia han d’estar sobre la taula de negociació entre Torra i Sánchez?
Sempre he defensat que cal treure el procediment judicial de qualsevol prioritat de la negociació. El que sigui bo per a Catalunya i la resolució del conflicte, ho serà per als presos. A l’inrevés no tinc la certesa que podríem dir el mateix, sinó tot el contrari.
Llavors?
No és un qüestió de negociació, és una qüestió de justícia, i la nova fiscal general de l’Estat té l’obligació de vetllar pels nostres drets. El meu fill petit té un any i dos mesos, ja ha fet més de 35.000 km per poder veure el seu pare 40 minuts darrere un vidre cada setmana, o dues hores al mes durant el vis-a-vis.
L’evolució de les causes judicials a l’estranger els ajuda?
Està deixant en evidència una part molt important del sistema judicial espanyol. No hi ha cap motiu per mantenir-nos empresonats.
El jutge els fa responsables d’atiar el “gen de la violència”.
Que el jutge ens mostri una sola declaració pública o privada en què tant en Jordi Sànchez com jo mateix haguéssim fet ni la més petita insinuació que algú actués violentament! És un delicte imaginari, judici d’intencions. El moment és greu.