El president d’Òmnium ha advertit, durant l’acte ‘Fem-nos lliures’: “Si s’imposa la disputa estèril entre partits, no compteu amb Òmnium”

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha assegurat aquest dimecres, durant l’acte Fem-nos lliures! de l’entitat, que, “depenent de les decisions polítiques que es prenguin, les conseqüències per a les institucions, per als mateixos partits i sobretot per a tota la societat poden ser irreversibles”. Cuixart, que ha assistit a l’acte fent ús d’un permís penitenciari, ha afirmat que “la societat civil, passi el que passi, seguirà dempeus lluitant”. “No correspon a Òmnium marcar els tempos de la legislatura ni com ha de ser la conformació de govern”, ha advertit, “però mentre seguim amb l’atzucac polític, la repressió segueix i les desigualtats s’aguditzen”. Acompanyat dels membres de la Junta Nacional i les juntes territorials de l’entitat, el president d’Òmnium ha demanat als partits sobiranistes que “es recuperi el sentit d’estat i la generositat”, i els ha instat a abandonar “les dinàmiques de desgast i hipertacticisme, perquè tots els espais i instruments són útils si són reconeguts per tothom, però ens debiliten i perden el sentit si s’utilitzen com a arma llancívola”. En aquest sentit, ha deixat clar que Òmnium “no caurà en actituds populistes antipartits”, tot i que, sovint, “avergonyeixen els insults i linxaments a companys de lluita que són a l’exili o a la presó”. “Prou, de debò, prou!”, ha exclamat, i ha avisat: “Si s’imposa la disputa estèril entre partits, no compteu amb Òmnium”. “Davant tants reptes i emergències de país, fem una crida nacional que ha d’anar acompanyada d’una estratègia compartida per la llibertat del país, que inclogui tots els matisos”, ha demanat Cuixart. “Enfront d’un estat que per impedir l’autodeterminació de Catalunya ha escollit la repressió, retrobem-nos en la lluita compartida pel dret a decidir-ho tot”, ha sentenciat.

Després de 1.304 nits a la presó i de tornar a deixar clar que ni la presó ni la repressió mai no seran un límit, el president de l’entitat ha afirmat: “Si volem assolir els reptes que tenim com a país, si volem aixecar-lo, si volem garantir que aquesta crisi no deixa ningú enrere o assegurar el futur de la llengua, (…), hem de ser conscients que res, absolutament res, no serà possible si no aconseguim que les nostres institucions siguin sobiranes”. Per això, davant d’aquesta triple crisi, fa una crida: “Recosim-nos com un sol poble”. “Teniu el nostre compromís de seguir fent xarxa amb les entitats que sou aquí, per assolir els reptes inajornables de país que hem presentat avui”, ha recordat a les més de 200 autoritats del país, representants de partits, entitats i mitjans de comunicació que han estat convidats. A tots ells, Cuixart també recordat que “la República catalana és un projecte d’oportunitats, que només té sentit si es defensa a les urnes, però es comparteix al carrer”, i ha remarcat que “davant dels cants de sirena dels indults o les reformes del codi penal, l’amnistia és l’única solució global per poder afrontar una resolució democràtica del conflicte polític”.

Marcel Mauri: “Un país just, cohesionat, culturalment viu i on ningú no sigui empresonat per les seves idees no serà possible si no assolim la llibertat”

El vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, ha insistit que “el país just, cohesionat, culturalment viu i on ningú no sigui empresonat per les seves idees no serà possible si no assolim la llibertat”, i ha advertit que l’Estat ja ha mostrat la seva resposta a la demanda d’autodeterminació: “La repressió que cada dia afecta més independentistes i que manté encara 115 causes obertes”. Així, “en un context de regressió de drets i d’ascens de l’extrema dreta”, ha dit, “cal que enfortim aquests grans consensos i que defensem l’autodeterminació amb més fermesa que mai”, perquè “l’autodeterminació i la resta de drets civils no estan garantits”. 

En aquest sentit, Mauri ha desgranat alguns dels projectes que portarà a terme Òmnium els pròxims anys, entre els quals impulsar un gran acord de la societat civil contra la repressió, i a favor de l’amnistia i l’autodeterminació; la necessitat de tornar als carrers, “exercint pressió sempre que sigui necessari”; seguir generant grans consensos que permetin avançar cap a una estratègia compartida, ambiciosa i guanyadora per culminar el procés d’autodeterminació; crear una escola de formació en democràcia, drets civils i desobediència, i enfortir la presència d’Òmnium a Europa, convertint el recurs de Jordi Cuixart a Estrasburg en una causa europea de drets fonamentals.

En termes de llengua i cohesió, la també vicepresidenta d’Òmnium Clàudia Pujol ha anunciat que l’entitat impulsarà nous projectes d’ús de la llengua destinats especialment a persones nouvingudes i a joves; promourà una gran Mostra de Creacions Artístiques en català a les escoles; liderarà un gran festival anual cultural; impulsarà un pla estratègic per augmentar l’oferta en català al cinema i a les grans plataformes, amb campanyes en dispositius electrònics estratègics; treballarà per la creació d’un gran hub de producció audiovisual; col·laborarà en projectes territorials en xarxa per fer front al discurs de l’extrema dreta i per reduir la pobresa i les desigualtats, i garantirà la presència d’Òmnium a totes les ciutats de més de 30.000 habitants. 

Reptes de país: de les institucions a la societat civil

Fem-nos lliures! ha estat la continuació natural d’un primer acte organitzat el 17 d’abril, en què Òmnium va presentar el document Per un país culturalment viu, socialment just i políticament lliure, que es va entregar a les institucions del país amb els principals reptes que l’entitat considerava que s’havien d’entomar urgentment, davant d’aquesta triple crisi social, sanitària i democràtica. 

L’acte Fem-nos lliures d’aquest dimecres, en què Òmnium ha anunciat quin seria el seu plantejament durant els pròxims anys, ha comptat amb una destacada representació d’autoritats, representants de partits polítics i membres de la societat civil i sindicats. Entre d’altres, la presidenta del Parlament, Laura Borràs; l’expresident Quim Torra; dirigents d’ERC, com Pere Aragonès, Marta Vilalta i Roger Torrent; de JxCat, com Francesc de Dalmases, Gemma Geis i Albert Batet; de la CUP, com Carles Riera i Dani Cornellà; dels Comuns, com Marc Parés; de Demòcrates de Catalunya, com Antoni Castellà; representants sindicals i patronals com Javier Pacheco (CCOO), Camil Ros (UGT), David Caño (USTEC.STEs), Joan Caball (Unió de Pagesos), Xavier Panés (Cecot), Miquel Camps (PIMEC) i Mònica Roca (Cambra de Comerç de Barcelona); la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; i membres del Futbol Club Barcelona (FCB), l’AMI, la Plataforma per la Llengua, les ECAS, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, del Grup Enciclopèdia Catalana, l’Ateneu Barcelonès, el Primavera Sound, Irídia, l’Institut Català Internacional per la Pau, la Taula del Tercer Sector i el Sindicat de Llogateres, entre d’altres.