Òmnium Cultural celebra la nova absolució, per part de l’Audiència de Barcelona, en el cas sobre la falsa bandera de l’entitat

Barcelona, 5 de desembre de 2021 – El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha celebrat que l’Audiència de Barcelona hagi ratificat la sentència que absol l’entitat en el cas de l’agent de la Guàrdia Civil que va denunciar que es vulnerava el seu dret a la imatge en un vídeo emès per Òmnium durant el Judici a la Democràcia. “Aquesta victòria en la defensa de la llibertat d’expressió ens referma a tornar-ho a fer i fer-ho millor”, ha declarat Cuixart, que ha denunciat que “la repressió de l’Estat no s’atura”. Aquesta nova sentència se suma a la que va emetre un altre jutge fa un any, en què es donava la raó a Òmnium i es feia prevaldre el dret a la informació per sobre del dret de la pròpia imatge del policia. Ara, després que l’agent hagi recorregut, és l’Audiència de Barcelona qui desestima el recurs i deixa clar que no ha quedat acreditada cap lesió al dret a la pròpia imatge de l’agent de la Guàrdia Civil. A més, la sentència defensa que, en tot moment, Òmnium Cultural va fer ús del seu dret a la llibertat d’expressió, un dret fonamental que “cal protegir”.  Segons Cuixart, que va haver de declarar en el judici com a testimoni, “la presó ensenya que tot, absolutament tot, s’ha de lluitar”. I assegura: “Mai no renunciarem a exercir drets fonamentals en defensa de l’autodeterminació”. 

Amb aquesta darrera resolució, l’Audiència de Barcelona també adverteix: “No estem davant d’una demanda de protecció del dret a l’honor”. I precisa: “la crítica al ‘poder’, que inclou els actes i les actituds dels individus que l’encarnen, ja siguin autoritats, agents de l’autoritat o funcionaris, en tant que servidors públics, i l’emissió del lliure pensament, és l’essència de la democràcia”. De fet, els magistrats argumenten que, si la tesi del demandant fos certa, és a dir si fos delicte utilitzar la veu d’algú que ja ha estat publicada oficialment, no es podria fer cap programa d’humor, ni cap crítica ni “cap recull amb finalitat historicista”. El tribunal també ratifica que, amb el vídeo, Òmnium no tenia cap finalitat publicitària ni comercial, sinó informativa i de denúncia. “La informació és veraç, d’interès públic, se’n fa un tractament no ofensiu”. I afegeix: “Voler fer transmutar en una activitat mercantil capitalista l’actuació d’Òmnium Cultural, exclusivament pel fet que aparegui la llegenda ‘fes-te’n soci’ al final del clip informatiu, implica desconèixer la realitat d’una entitat que funciona gràcies als socis i exclusivament per les seves aportacions. Fer-se soci d’Òmnium Cultural és només una crida a participar en les activitats de l’entitat i en la pròpia vida de l’entitat, és una de les formes de donar vida a la centralitat que el fet associatiu voluntari i no lucratiu representa en el marc de la societat catalana contemporània”. 

El cas va néixer durant el Judici a la Democràcia que va tenir lloc al Tribunal Suprem l’any 2019, quan un sergent de la Guàrdia Civil va assegurar en la seva testifical del 19 de març haver vist “banderes d’Òmnium” a les manifestacions de Via Laietana del 20 de setembre, unes banderes que no existeixen. L’entitat va reaccionar a aquesta declaració amb un vídeo on es posaven de manifest les imprecisions de la declaració del sergent: es limitava a recollir la literalitat del que havia passat dins la sala i informava de l’ambient generat dins el Suprem, en un acte més de llibertat d’expressió.