Hem traspassat ja l’equador del taller i una quarantena de fidels hem assistit a la 4ª sessió el passat dia 13 d’abril. S’ha parlat dels segles XVI fins al XVIII, ha estat molt intens però molt interessant. Us en fem un petit resum.

En aquesta època (segle XVI) la Corona d’Aragó i per tant també Catalunya, va passar de ser la monarquia més fastuosa d’Europa a ser la més arruïnada. Solució, casar-se amb un monarca més ric. Per això, es van ajuntar la Corona d’Aragó (pobra) i la de Castella (rica), les corones són diferents i la unitat econòmica i fiscal, no arribarà fins e l segle XVIII. El descobriment d’Amèrica, on es va saber que la terra no era plana sinó rodona, i la invenció de la impremta, fa canviar la mentalitat de la gent en poc temps: s’inicia l’Humanisme. De tot això en sorgeix el Renaixament que s’inspira en els moviments clàssics de Roma i Grècia. També vam tractar l’expulsió dels moriscos, que eren els que treballaven la terra, la qual cosa va representar la ruïna del País Valencià per despoblació.

Sabeu qui eren els bandolers, com per exemple el famós Serrallonga? Doncs eren nobles que van anant perdent privilegis, era com un moviment revolucionari i rural. Hi havia solidaritat entre pagesos i bandolers.

Arribem al segle XVII. Els pagesos havien de mantenir els soldats que havien de lluitar contra els francesos. Els soldats saquejaven, violaven….així va començar la revolta dels segadors, i el 26 de gener de 1641 es va guanyar una important batalla, tanmateix es van acabar perdent les comarques del Rosselló, Vallespir i la Cerdanya. Durant el taller, hem llegit el cant dels Segadors, una estrofa on s’expliquen aquets fets.

Com a cloenda de la sessió, arribem al setge de 1714, i a la posterior repressió borbònica, de mans de Felip V, en la qual se suprimeixen totes les institucions de govern pròpies de Catalunya, entre d’altres el consell de Cent de Barcelona. També s’introdueix la llengua castellana en detriment de la catalana.

Vam acabar parlant del Barroc i de la pre-industrialització. L’hora i mitja de la sessió ha passat volant i amb ganes de tornar-hi el mes vinent per escoltar i aprendre més de la nostra història.

El tram final de la quarta sortida va ser l’òstia

Algú havia vaticinat que el dissabte dia 7 de maig només seriem tres gats i mig a la quarta sortida dels Tallers d’història i cultura catalanes, ja que, per causes totalment involuntàries,  s’havia hagut de canviar la data dues vegades i, per acabar-ho d’adobar, aquell matí estava plovent, poc però contínuament, i no semblava que la pluja anés a parar. La veritat és que el vaticini va resultar del tot erroni. Vàrem ser, si fa no fa, la mateixa colla de sempre i l’única diferència era que aquesta vegada tots anàvem amb paraigua.

Hi havia tres llocs principals a visitar: la Generalitat, l’església de Betlem i la de Sant Miquel del Port, però vàrem començar per la plaça de Catalunya, La Rambla i vàrem passar pel davant i entrar a molts més llocs: Portaferrissa, plaça Nova, Casa dels Canonges, Temple d’August, Palau del Lloctinent, Museu Marès, Casa de l’Ardiaca, etcètera, i el nostre guia ens va explicar i mostrar detalls que fins al moment eren desconeguts per molts dels assistents: el rellotge que assenyala l’hora oficial catalana a l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona —on hi ha el Teatre Poliorama—, la façana postissa de la Catedral —finançada per un dels nostres burgesos més coneguts, Manuel Girona—, que com que no s’hi troba a gust, mira d’escapar-se’n i, de tant en tant, l’han de tornar a fixar a l’estructura.

També el nostre guia ens va fer fixar en les trapelleries que han fet alguns dels nostres artistes: l’angelet inflant el cul d’un altre a la façana del Palau del Lloctinent, el conill menjant enciam a la Casa de l’Ardiaca i el nyap que van fer amb la volta de l’antiga porta d’entrada a l’Ajuntament, quan el van engrandir.

Les explicacions també feien referència a costums dels habitants dels barris per on passàvem, com per exemple l’església de Sant Just, on els habitants de Ciutat Vella feien el testament. I aprofitava que érem a l’estació de metro de Jaume I per explicar-nos que el túnel de la línia del denominat Gran Metro que passa per allà està feta de capes de totxos, i que la seva construcció es va endur moltes vides d’obrers que hi treballaven.

Finalment vàrem anar al barri de l’Òstia, que era com denominàvem —i alguns dels seus habitants encara denominen— el barri de la Barceloneta, passant primer per l’Estació de França. Segons ens va explicar el guia, la denominació ve de la medalla identificativa de forma rodona que els donaven als habitants de la Barceloneta perquè poguessin entrar per la porta de la muralla a la Ciutat Vella quan ja era de nit. Allà hi vàrem veure l’església barroca de Sant Miquel del Port i una casa típica de dues plantes  del barri, i ens vàrem acomiadar fins a aquest dimecres, que continuarem amb la cinquena sessió dels Tallers d’història i cultura catalanes que tots esperem amb candeletes.

Galeria d’imatges al Facebook d’Òmnium Sants-Montjuïc