– Bona tarda, Montserrat? 
– Sí, soc jo… 
– Li truco d’Òmnium ?Perquè… vostè és sòcia d’Òmnium, oi? 
– I tant!, des de fa molts anys. 
– Doncs miri jo soc de la Junta d’Òmnium de Nou Barris i estem trucant a tots els socis i sòcies més veterans, com ara vostè… Com es troba Montserrat?, Com ho porta tot plegat? 
– Doncs… 

Així han començat les prop de 100 trucades que hem fet aquests dies als socis i sòcies de més de 80 anys en el marc de la campanya Dona’m la mà.

Certament tot i les circumstàncies una bona part estaven bé. Moltes sorpreses, això sí. Dones de 94 anys plenament autònomes, si bé aquests dies amb l’ajut de fills i files per anar a comprar, però amb força recursos; ens n’hem trobat que pinten, que fan classe de dibuix amb el professor al whatsapp, n’hi ha que sense manies t’expliquen que es posen música i ballen al menjador, altres que llegeixen, que fan mots encreuats o que són les reines de les Tablets. També hem conegut sòcies il·lustres, memòria històrica de Nou Barris… tot plegat molt emocionant. I les que tenen molt clar que tot i la pandèmia ens queda molta feina per fer.
Però, tanmateix hem conegut casos més difícils, socis ara amb Alzheimer que el seu fill o la seva cuidadora et diu que ja no s’hi pot posar. També situacions de convivència força difícils per trastorns d’un dels membres de la parella. O un cas colpidor, un soci que la seva dona m’explica que és mort de fa bastants anys, però no el va voler donar de baixa, volia continuar sent d’Òmnium.
I tots i totes, això sempre, agraïts per a trucada fins i tot algun cas que et demanen el telèfon per si no et fa res que et truquin un dia… Però els que tenim molt a agrair som els que hem fet les trucades.