Joan-Lluís Lluís: “Cada cop que us adreceu a algú en castellà esteu disparant un tret al cap a la llengua catalana”

Dimecres 6 de juliol el grup local d’Òmnium Cultural va convidar l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís a presentar la seva novel·la “Junil a les terres dels bàrbars”, guanyadora del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, i del Premi Joan Crexells de narrativa de l’Ateneu Barcelonès. L’acte es va realitzar al Centre Cívic Federació Obrera i va comptar amb l’assistència de quaranta persones que van gaudir de valent de l’humor i la ironia del novel·lista, el qual va estar gairebé dues hores explicant, dialogant i contestant les preguntes del públic.

La novel·la “Junil a les terres dels bàrbars” explica les peripècies accidentades de la jove Junil i tres esclaus que fugen de la zona fronterera de l’Imperi Romà on viuen per anar a trobar el país dels Alans, que no saben on és, però del que n’han sentit a dir que no hi ha esclaus. Durant el col·loqui es va destacar que, més que el viatge i les aventures, la novel·la era un cant a l’acceptació de la diferència i a l’entesa en benefici de la llibertat, ja que pel camí el grup va creixent amb persones de diferents llocs i llengües que, tot i no entendre’s, s’afegeixen al viatge de Junil perquè també busquen un futur millor.

Segons Lluís, que el grup s’obri a nous integrants i que tots tinguin cura de tots és poc realista en segons quins contextos, i reconeix que la novel·la a vegades sembla un conte per pacificar les relacions humanes: “Quan hi ha dos grups que no parlen la mateixa llengua, i que no saben què diu l’altre, hi ha una manera molt i molt fàcil de solucionar-ho, i fa milers d’anys que ho utilitzem els humans, i és que el grup més fort apallissa el més feble i li imposa la seva llengua. Però en aquesta novel·la no funciona així, perquè també hi ha una altra manera de fer les coses que és provar d’entendre’s com es pugui, malgrat sigui lent, pesat i hi hagi malentesos, però a vegades l’equivocació és fructífera i finalment, de mica en mica, ens en sortim.”

L’autor va confessar que encara no ha paït l’èxit de “Junil a les terres dels bàrbars” i va explicar que la de Molins de Rei era la presentació número cent vint-i-tres en el que portava d’any, i que encara en tenia cinquanta més d’emparaulades.

Joan-Lluís Lluís, nascut i resident a Perpinyà, no va poder defugir preguntes sobre la situació de la llengua a les comarques nord-catalanes: “A Catalunya Nord la transmissió familiar es va deixar de fer fa cinquanta o seixanta anys i el català s’està morint. Això no vol dir que no existeixi transmissió a nivell individual, jo per exemple sempre he parlat català als meus fills, però són casos aïllats. Posa’ts a ser optimistes potser hi ha cent cinquanta famílies que ho fan, per tant, és un fet residual.”

A continuació va apel·lar a la responsabilitat de tothom per salvar el català a casa nostra, a Catalunya: “Molts catalans quan no coneixen una persona ja s’hi adrecen en castellà, i si feu això, amb tot el respecte, el que feu és matar la llengua catalana d’un tret al cap. Jo fa trenta-cinc anys que vinc regularment a Catalunya i no he dit mai una paraula de castellà, tinc infinitat de converses bilingües i no em passa res, és indolor, us ho asseguro. Feu l’experiment: Si en una setmana teniu –m’ho invento- quaranta converses en castellà, passeu a trenta-cinc, i al cap d’un temps passeu a trenta, i després a vint-i-cinc, i aneu baixant fins que arribeu a zero. Hi ha llocs més complicats que d’altres, i jo no vull alliçonar ningú, però és que, o fem això, o ens deixem matar la llengua. Al Quebec i a Flandes van salvar les seves respectives llengües així! Com quasi tothom detesto els conflictes, però hi ha una cosa que encara detesto més que és ser submís a algú que em diu: “perquè jo sóc més important que tu, tu has de canviar de llengua”. No hi ha cap llengua superior a una altra, no hi ha cap parlant superior a un altre. O ens fem pesats i insuportables perquè la llengua s’ho val, o ens mantenim “respectuosos”, “educats”, deixem passar la llengua de l’amo, i la nostra llengua es mor. Si us plau, feu recular la vostra part de llengua espanyola per fer avançar la part de llengua catalana, i això no vol dir ser hostil a l’espanyol, sinó voler, voler, voler, que visqui el català. Perquè si no ho fem nosaltres no ho farà ningú més, ningú més.”

Joan-Lluís Lluís va acabar l’acte explicant un conte com a homenatge a la literatura oral, i a continuació va signar exemplars de la seva novel·la.

El grup local d’Òmnium Cultural té previst realitzar una nova presentació literària el 15 de setembre, aquest cop amb l’escriptor Sergi Belbel, guanyador del darrer Premi Sant Jordi amb la novel·la titulada “Morir-ne disset”.