Òmnium Sants-Montjuïc dins la programació dels actes del Correllengua de Sants i en homenatge a Isabel-Clara Simó, va presentar un recital poètic des del poemari “La mancança” a càrrec dels “Amics d’Alpha 63” de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, el dia 15 d’octubre a la Lleialtat Santsenca.

En un ambient càlid, acollidor i amb una assistència d’unes 45 persones; va obrir l’acte a les 19:30, el president d’Òmnium Sants-Montjuïc.

Les seves primeres paraules varen ser per felicitar l’encert, que la CAL havia tingut en fer coincidir el seu 25è aniversari amb el projecte engrescador del Correllengua i dedicar aquesta setmana a una de les persones més rellevants de la Literatura Catalana, la nostra estimada Isabel-Clara Clara Simó. Des d’Òmnium, va expressar el desig de voler col.laborar sempre amb allò que els uneix: la Llengua i la Cultura.

Aquest mateix recital, anomenat Poemes inèdits, ja va sonar aquí amb la mateixa companyia; però amb la sortosa presència d’Isabel-Clara Simó. Ella no va renunciar mai del seu esperit crític, lliure, reivindicatiu, revolucionari i sempre embolcallada d’un gran mestratge.

En Joan Soto, director de la companyia, va donar el toc d’entrada al recital poètic. La bona ambientació, la música de Miles Davis, Joan Miro i les veus d’uns bons rapsodes, varen crear una aurèola d’emotivitat a la sala.

En aquests poemes i en cada vers, Isabel-Clara Simó mostra el fruit de la destil·lació del seu pensament confident, íntim; en una fase més madura i en plena lluita amb la malaltia.

La filla de l’Isabel, la Cristina, amb molta sensibilitat va donar les gràcies per l’organització de l’homenatge i també a l’excel·lent companyia per haver recitat d’una manera espectacular aquests poemes, que són difícils, durs i remouen consciències. Després la sorpresa d’un àudio amb la veu de la mateixa Isabel, quan va rebre el premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va deixar a tots els assistents bocabadats i emocionats.

La vigència de les seves paraules és real després de 4 anys.

“..Estem segurs de nosaltres mateixos? Sabem on volem anar? Sí, volem la Llibertat!!si és així, no ens aturarà ningú! SAPERE AUDE, atreveix-te a pensar, atreveix-te a saber, atrevim-nos!! llavors serem lliures. Visca Catalunya!.”

Amb forts aplaudiments, l’acte va acabar més tard del previst, però va satisfer plenament les expectatives d’Òmnium i del públic assistent.