Matilde Coll (participant del programa Quedem?)

Acompanyats per una tècnica d’arquitectura que ens feia de guia, vam començar la visita amb un grup de persones que participen en el programa Quedem?, un programa ideat i coordinat per l’entitat Òmnium Cultural que té com a objectiu principal afavorir i fomentar la cohesió social de Catalunya

La Sagrada Família és un Temple expiatori sufragat amb les donacions voluntàries. El va impulsà l’Associació Josefina, devots de sant Josep, fundada pel llibreter Josep M. Bocabella el 1866. És l’obra més coneguda d’Antoni Gaudí (1852-1926) símbol de Barcelona i del modernisme. El projecte inicial el va fer l’arquitecte diocesà Francesc de P.Villar i la primera pedra va ser col•locada el 1882. Passats uns mesos Gaudí es va fer càrrec del projecte. Després de dedicar més de quaranta-dos anys a la Sagrada Família, a la seva mort l’obra es va aturar disset anys però els treballs de restauració de la part que estava construïda van continuar. El primer projecte de Villar era neogòtic però Gaudí va fer una interpretació lliure i plena d’imaginació del neogòtic i va aportar al seu projecte les idees del Modernisme. La intensitat expressiva de l’obra l’apropà a l’Expressionisme i les belles i sòlides figures geomètriques l’acostaren al Cubisme.

Les escoles, un edifici a part construït el 1909, acollia els fills dels obrers que hi treballaven. Allí, la guia ens va donar un casc per accedir als espais en obres de l’interior. Vam baixar al soterrani on es troba el Museu (antics tallers) a contemplar els plànols, dibuixos i maquetes originals. Ens fascinà la coneguda maqueta polifunicular invertida de cordills i peses on Gaudí calculava detalls de l’estructura de l’edifici.

La cripta ubicada sota l’absis té set capelles precioses d’estil neogòtic cadascuna dedicada a un sant. Està sostinguda per un conjunt de deu pilars que es projecten cap al sostre i acaben en clau de volta amb un relleu policromat dedicat a l’Anunciació, obra de Joan Flotats, un prodigi d’enginyeria. L’altar major té un relleu preciós de la Sagrada família, obra de l’escultor Josep Llimona.

Interior del Temple. En entrar al Temple una emoció forta i profunda ens omple l’ànima: la immensitat, les columnes, la bellesa, la creativitat de l’arquitecte, els vitralls… És una església de planta de creu llatina amb cinc naus centrals i tres al transsepte.

L’absis, dedicat a la Verge Maria, alçat sobre la cripta segueix la mateixa estructura. Manté l’estil neogòtic però s’han introduït elements geomètrics i naturalistes amb diferents motius d’animals i vegetals. Té set capelles absidals que envolten el presbiteri i dues escales de cargol que pugen a les cantories, que poden acollir 800 cantaires. Darrere de l’altar s’ha construït la part de l’orgue que acompanyarà les veus dels cantants i les cerimònies litúrgiques.

 

Els colors del vitralls tenen diferents tonalitats, a la part alta són translúcids, a la zona del sagrari colors càlids i altres tons per la lluminositat general. Tots els vitralls que són magnífics tenen formes geomètriques adequats a l’espai i són obra de Joan Vila Grau. L’altar major, de tres metres, és de pòrfir i estarà rodejat de set capelles absidals. Les columnes són arborescents i semblen l’estructura d’un arbre amb branques que s’entrecreuen formant un ull zenital pel qual entra la llum. Cada columna està dedicada a una diòcesi de totes les parts del món.

La façana del Naixement és un esclat de vida perquè està orientada a la sortida del sol, i la simbologia cristiana representa la infància de Jesús. Com a cada façana hi ha quatre torres que en total, quan estigui acabat simbolitzaran els dotze apòstols. Té tres portals coronats, El Portal de l’Amor amb l’escena del Naixement i un pelicà, símbol de l’amor. El Portal de l’Esperança amb els esdeveniments més tristos com la degollació dels innocents i la fugida a Egipte. I l’últim El Portal de la Fe amb escenes de la Bíblia i l’Anunciació. En el central hi ha el xiprer símbol de la vida i l’eternitat.

Després entrem a la capella del Roser on s’aprecia un exotisme de roses que semblen naturals. L’espai és reduït i s’hi pot admirar la clau de volta modernista amb una bella decoració on destaca l’escultura de la Mare de Déu del Roser amb el Nen Jesús als braços.

La Façana de la Passió, orientada a la posta del sol, simbolitza la passió i la resurrecció de Crist. El pòrtic té set grans columnes dedicades als set dons de l’Esperit Sant. Totes les escultures han estat realitzades per l’escultor Josep M. Subirachs i és famós el Crist de cinc metres d’alçada penjat de la creu que és una biga que surt de l’interior de l’estructura. A les portes de bronze es poden llegir textos evangèlics i frases destacades amb lletres daurades.

Façana de la Glòria. Situada al carrer Mallorca està orientada a migjorn i dedicada a la Glòria de Jesucrist. Actualment solament s’ha acabat la porta principal de bronze realitzada també per Subirachs formada per deu mil lletres esculpides en relleu; s’hi pot llegir el parenostre escrit en català i en totes les llengües del món. Gaudí volia que des d’aquesta façana es veiés el mar…

Ha estat una satisfacció i un goig visitar el Temple de la Sagrada Família. Agraïm a Òmnium Cultural i a l’equip del programa Quedem? el sorteig que fa cada setmana per assistir a una de les activitats programades, amb l’objectiu de conèixer la ciutat i altres iniciatives socials i culturals, així com compartir amb totes les persones que hi participen l’experiència i la llengua catalana. En aquesta visita tan extraordinària, he tingut l’oportunitat de conèixer més a prop una de les joies més belles de la nostra ciutat i també coneguda arreu del món. Molt agraïda.