Crònica del Vermut amb Maria Carme Junyent a Cerdanya

Actualitat

El passat dissabte 2 d’abril, la Maria Carme Junyent no va deixar indiferent a la quarantena de persones que ens vàrem apropar a l’espai Ceretània de Bolvir per escoltar-la. És professora titular de lingüística general a la UB, i membre fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi).

Va fer un anàlisi de l’estat del català, analitzant-lo des del punt de vista que s’utilitza en les llengües amenaçades en risc de desaparició, i va quedar demostrat que el català segueix tots els indicadors, per tant l’amenaça és real. Pot ser reversible si es donen una sèrie de factors, ja coneguts per a la supervivència de llengües en aquest estat d’amenaça real:

  • L’ús dels catalanoparlants, sempre, sense canviar a una altra llengua
  • La complicitat dels qui no la parlen com a llengua pròpia
  • La varietat lingüística del territori. Com més se surt del bilingüisme, molt millor per la supervivència del català

Per poder tenir una idea més clara del que podem fer com a parlants i com podem contribuir a la no extinció de la nostra llengua, us recomanem alguns dels seus llibres: El futur del català depèn de tu (2020), Els colors de la neu (2021), El català, la llengua efervescent (2021) i Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (2021).

Durant l’acte també es va comentar el moment actual del català a l’escola, i la conclusió és que no s’ha fet tot el que calia, sobretot a l’ensenyament secundari, durant molts anys.

La Maria Carme, va respondre un munt de preguntes que els assistents li van adreçar, essent molt interessants totes les qüestions plantejades.


Per acabar la jornada vàrem fer un vermut, amb un tast de l’aiguamel en que ens va obsequiar el Museu.

Si t’ho vas perdre, ho pots tornar a veure aquí.

Previ a la conferència, tot i la neu i el vent, unes 10 persones vàrem fer la visita a l’Església de Sant Climent de Talltorta. Una visita molt recomanable tant pel contingut de les pintures (li diuen la capella Sixtina de la Cerdanya), com per les explicacions del Marc, el guia, que fa possible submergir-se en l’època. Donades les condicions meteorològiques no va ser possible fer la visita al jaciment.