El passat dimarts 2 d’abril vam tornar a tenir la següent sessió d’aquest taller literari tan interessant a la Lleialtat Santsenca.

La nostra professora Remei ha començat explicant-nos vida i anècdotes de l’autor d’aquest mes, Enric Larruela.

Nascut al 1941 a Barcelona, fill d’una família obrera que havia perdut totes les guerres….. Coincidència també amb naixement de Marta Pessarrodona, premi d’honor de les Lletres catalanes . I també fou l’any del suicïdi de Virginia Woolf.

Artista nat, dibuixava molt bé i treballava d’il·lustrador per l’editorial Bruguera, fins que li diagnosticaren desprendiment de retina. Cantava també molt bé i es volia dedicar a cantar, fins que li diagnostiquen faringitis crònica, per tant també ho va haver de deixar.

L’any 1969 es va incorporar a les classes de llengua catalana que Òmnium Cultural organitzava d’amagat en algunes escoles. Així va entrar en conctacte amb el món de l’immigració. Va quedar tan atrapat per la feina que no va deixar el món de l’ensenyament i estudia Filologia a la Universitat. Durant més de 20 anys ha estat professor a la Facultat de les Ciències de l’educació.

El seu primer conte el va escriure l’any 82 “El gegant”, conte infantil. En tota, però, ha creat més de 100 contes infantils i juvenils. A més, ha participat també en gairebé 60 obres d’assaig sobre pedagogia.

Entre altres premis, guanya el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira per “La propina“.

D’entre les seves obres més destacades podem trobar “Dolor de llengua“, un assaig que va trigar 30 anys en fer. “Respostes i reaccions“, per la seva banda, relata la situació dels immigrants. “Terres verges“, escrit el 1997, mereix també una menció especial:, reeditat recentment,  tracta amb molt d’humor com un grup de catalans de l’època de la dictadura de Primo de Rivera, al veure prohibida la llengua catalana, decideix marxar a Brasil per formar una República Catalana.