El passat dimecres 29 de gener l’Assemblea, conjuntament amb Òmnium, van presentar una conferència a càrrec del M.Hble. Sr. Quim Torra sota el títol de “Si la llengua falla, fallarà tot.” Un tema que ens ha de fer reflexionar a tots.

L’acte es va fer a la seu de l’Ateneu de Cultura de L’H., després d’una breu benvinguda per part del president de l’Ateneu, els components de la taula, un representant de l’Assemblea i un representant d’Òmnium van ser els encarregats de donar el peu de sortida al tema de la conferència “parlar català”, al mateix temps van agrair al president Torra la seva bona disposició.

El títol ho diu tot “Si la llengua falla, fallarà tot”. Ens trobem en uns moments que el nombre de persones que saben català és més alt que mai, però té un problema, en el dia a dia estem en unes xifres que fan por, no es parla català.

Segons Torra hem de ser conscients que estem convivint amb tres llengües, català, castellà i anglès.

En una de les intervencions del públic una professora de català ja jubilada va fer una observació preocupant: als anys 70-80 s’estudiava català després d’anys de repressió amb il·lusió, amb ganes d’escriure bé la nostra llengua, amb interès per la història de la terra  que els va acollir quan van venir de diversos llocs d’Espanya per millorar la seva qualitat de vida. Però a partir dels 2000-2010 el tipus d’immigració canvià i l’interès del català és tot un altre, aprendre ràpidament català  per passar un examen per poder trobar una feina, però després no el practiquen.

Actualment, hi ha un altre problema, va remarcar una altra professora, que és evident que s’estudia el català, però al moment que surten al pati a jugar o al carrer, els nens i nenes fan servir el castellà  per comunicar-se.

El president Torra també va autoinculpar l’administració, ja que durant força anys la  desídia de què tot ja funcionava bé, va fer que no es controlés el que hagués sigut correcta a les escoles i als instituts les ràtios de classes que s’havien de fer en català, quan es varen donar compte que no funcionava ja era tard.

Després d’una hora i mitja entre conferència i intervenció del públic, es donà per acabada la sessió amb un bri d’esperança, amb la idea de posar-nos al cap que no ens hem de dirigir amb castellà a ningú influenciats pel color de la seva pell o perquè pensem que no ens entendran, fem-ho sempre en català i amb educació.