Dilluns passat, 12 de novembre, es va presentar, a la Biblioteca Francesc Candel de Barcelona, el documental Memòries d’exili: Teresa Juvé.

La seva protagonista, quan tenia 18 anys, el 1939, va haver d’exiliar-se a França, on va ser retinguda a un centre de dones del centre del país.

Més tard va poder instal·lar-se a Tolosa de Llenguadoc amb la seva família, on, en una França dominada per les tropes alemanyes, va esdevenir membre de la resistència francesa i va estudiar llengua i literatura occitana.

Teresa Juvé ja va deixar testimoni d’aquestes vivències al llibre biogràfic L’aiguamort a la ciutat (publicat per Rúbrica Editorial), en el qual s’ha basat aquest film coproduït entre la Fundació Paco Candel i la Fundació Pallach.

El documental gira entorn d’una entrevista amb profunditat, feta l’any passat, en la qual Teresa relata amb lucidesa i sensibilitat tot el camí viscut.

El film, de 40 minuts de durada, s’encarrega de mantenir la memòria del marit de Juvé, Josep Pallach, mestre, pedagog i polític, que va morir el 1977. “La voluntat del documental és proposar elements de reflexió i un paral·lelisme amb la crisi actual dels refugiats”.

Posteriorment va tenir lloc una taula rodona amb la presència del director del film, Enric Asensio, i els presidents de la Fundació Pallach, sr. Josep M. Soler, i de la Fundació Paco Candel, el sr. Pere Baltà. La taula rodona va ser moderada per Joan Gascueña.

Va ser un acte molt concorregut i es va posar en relleu la importància de reflexionar sobre el present, de donar a conèixer la figura de la Teresa Juvé, eclipsada  a l’ombra del seu marit, el malaurat Josep Pallach.