Crònica de la visita “L’art de visitar un jardí”
Òmnium Cultural Tarragonès estrena Facebook, per tal d’apropar-se encara més als seus socis i a tots aquells que vulguin conèixer l’entitat.
Divendres passat, amb els incondicionals del Quedem?, vam fer una visita força interessant i refrescant. Tota una passejada pels jardins de Montjuïc, concretament el Jardí d’Aclimatació i els Jardins Laribal.
Va ser com assistir a una classe de botànica "in situ" tot voltant per aquesta muntanya plena de màgia, cultura i història.
El Jardí d’Aclimatació, antic espai que acollí els pavellons de Suècia i Itàlia en l’Exposició Universal del 1929, en els anys vuitanta es convertí en un espai de recerca i investigació i avui dia és un lloc semisalvatge on podem contemplar arbres i plantes dels cinc continents del món. Jardí que contrasta amb els jardins de Laribal. En el primer es va deixar créixer la flora al seu aire, en el segon, es projectà tota una arquitectura paisatgística duta a terme pel mestre Forestier, responsable de la majoria de jardins importants d’Europa.
Roserars, rierols i fonts van anar omplint el nostre recorregut i van ajudar-nos a suportar la calor d’aquest dia tant assolellat mentre anàvem coneixent les històries i llegendes que en un passat molt pròxim van tenir lloc en aquest espai.
Un dels punts més interessants fou la visita a la famosa Font del Gat (antic abeurador per a animals reconvertida en tot un símbol per Forestier), alguns participants del Quedem? es van animar a cantar la popular cançó "Baixant de la Font del Gat" i a ensenyar-la a aquells que no la coneixien. En aquell moment, potser per casualitat, potser per ser on érem, un gat molt extravertit va decidir acompanyar-nos en la resta de recorregut. Algú va comentar que era el gat de La Font del Gat, la mascota, però cal remarcar que el topònim de la font no prové del nom d’aquest animal. La gent que antigament venia a passar el dia en aquest indret l’anomenaven font del grat, que significa goig, però sembla que en algun moment la "r" va caure…
Tot plegat van ser ben bé dues hores bones de passejada que vam gaudir sense adonar-nos-en i que van servir perquè alguns dels participants que desconeixien aquesta riquesa verda de Montjuïc es plantegessin de tornar-hi ben aviat a descobrir més racons amagats amb la família o amb els amics.
Rut Mata
Monitora del Quedem?