El passat dimarts 4 de desembre va tenir lloc la tercera trobada d’aquest curs de biblioteràpia a la Lleialtat Santsenca.

Aquest cop, a causa del pont, vam ser menys assistents: unes 25 persones vam escoltar la nostra professora, Remei Romanos, que ens va fer un petit tast de la vida de Salvador Espriu. D’una intel·ligència indiscutible, una erudició fabulosa, és considerat un dels millors escriptors en llengua catalana. El seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel, que haurien hagut d’arribar a l’Acadèmia Sueca en una situació normalitzada, però que mai no li van donar. És distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1982), entre d’altres.

De família benestant, el seu caràcter va canviar per problemes de salut que va arrossegar durant tota la vida. El seu refugi va ser l’estudi de la història antiga i de les religions. Les seves obres no són de lectura fàcil, però les musicacions que el cantautor Raimon fa d’alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularització de la seva obra.

L’última hora de la sessió hem analitzat la lectura que hem fet del conte proposat, Tereseta que baixava les escales. Hem tingut un debat i una tertúlia força interessants.

El pròxim mes, la classe no serà el primer dimarts, sinó el 15 de gener (de 19 a 21 h), després de les festes nadalenques. Haurem de llegir dos petits contes del Quim Monzó i una entrevista que en Carles Capdevila li fa l’any 2011, on es veu el Quim Monzó “en estat pur”. És un gran escriptor, afortunadament molt més accessible de lectura que l’Espriu… cadascú té el seu estil!

Us desitgem a tots i totes que passeu un bon Nadal i una bona entrada d’any, tot esperant bones noves en els esdeveniments que ens esperen per al futur polític del nostre país.