Crònica de la tercera sessió de sortida del Taller d’Història i Cultura catalanes

Actualitat

Com és habitual, ens trobem a les 8.30 del matí a la cruïlla del Paral·lel amb el carrer Tapioles. En aquesta sortida som 18 assistents. Anem tranquil·lament cap a la primera visita que, per a aquesta sessió, ens queda ben a prop del lloc de trobada: a Sant Pau del Camp.

Allà, amb puntualitat, ens espera el senyor Jordi-Xavier Romero, que, amb l’explicació de la història del temple i de les seves característiques arquitectòniques, acústiques i, sobretot, amb la passió entusiasta que exposa en el seu relat, fa palès que, indubtablement, és un autèntic savi apassionat, cosa que encomana als presents. La visita d’una hora completa s’ha fet molt curta. Seguidament, i a peu, arribem fins a l’exterior i observem la muralla medieval i el baluard. Allà, en Lleonard ens explica que actualment és també la seu de La Coronela i que va ser la defensa de Barcelona fins al 1714.

D’allà fem una nova aturada a les Drassanes: entrem a l’interior de la nau, veiem les característiques d’una base romànica i gòtica, i en Lleonard explica com a l’època medieval el mar arribava fins a l’indret on actualment caminem. Arribem fins al capdavall de la Rambla i ens aturem davant del Teatre Comèdia, actualment en desús, davant del qual hi ha l’estàtua d’en Frederic Soler (Pitarra), home que, juntament amb Josep Robreño, va reiniciar el teatre català.

Travessem la plaça de Sant Jaume, on, aprofitant les dates nadalenques, mirem el pessebre. Tot seguit, arribem fins al Museu Marès, que antigament havia estat la seu de la Inquisició a Barcelona, i on també tenim l’oportunitat de visitar l’extraordinari pessebre que anualment fa el gremi de l’Associació de pessebristes de Barcelona.

Finalment, tal com ja s’havia concertat prèviament, arribem al Saló del Tinell, amb la sorpresa per part de tots que no és possible entrar-hi perquè s’hi està muntant una nova exposició. Davant l’imprevist, en Lleonard proposa que, a la sortida que es faci per la part gòtica de la ciutat, procurem que ens permetin l’entrada que ja s’havia concertat.

Ens acomiadem tots plegats desitjant-nos bones festes nadalenques.