Davant de la Llibreria la Rambla s’esperen, asseguts en un banc, en Ramon i la Fuensanta, els primers en arribar i amb moltes ganes de visitar el Monestir de Poblet. Manca només un quart d’hora per començar la sortida. Al cap de poc, apareix la Gladis. Saps si aquest cop vindrà la Joana?, li pregunta en Francesc. Espero que sí. De fet, en tenia moltes ganes, respon.

Mirant Rambla avall, direcció de la Plaça Imperial Tàrraco, es veuen dues siluetes que s’acosten: són la Nada i la seva mare, Souad, que han sortit un pèl abans que l’altre membre de la família: en Jaouad. Apa, ja arriba aquest i també la seva parella lingüística! Aquest és l’Emiliano, natural de Jaén i amb un català excel·lent. La seva dona, l’Antònia i també parella lingüística, l’acompanya.

 

De mica en mica, es va omplint la pica. Ileana i en Vicent, alacantí d’origen i tarragoní d’adopció, xerren animadament amb en David, mentre la Mariela i l’Oriol comenten si farà molta calor o no.  Al seu costat, les germanes Josepa i Dolors enraonen amb la Roser mentre en Carles i en Josep Maria saluden en Magí, ànima dels socis d’Òmnium al Tarragonès. A pocs metres, en Francesc xerra amb la Yamile, la Patricia i en Luis Fernando, participants per primer cop en el programa Quedem?. Sí, em vaig assabentar pel díptic que vaig agafar a la biblioteca i immediatament em vaig apuntar per Internet, comenta la Patrícia.

Ei, ja arriba l’autobús comenta en Pere a la seva esposa Carme que es troba saludant la resta de companys. De lluny, en Jordi Miquel i l’Eva acceleren el pas. Ep, ja som aquí.

Tres quarts d’hora més tard, ens trobem ja a Poblet. L’Emiliano, que ja hi havia estat, ens guia des de l’aparcament. Veniu, que es per aquí! La visita comença a les 11, mentre ens esperem, molts aprofitem per fer fotos i petar la xerrada amb la resta. Comencem!! Visitem el Museu, ubicat a l’antic Palau del Rei Martí, on hi ha moltes peces dels propis panteons reials i del retaule major. Seguidament, la guia ens acompanya a visitar el recinte: l’església, el refetor, la sala capitular… Ep, guaita, un monjo. Sí, com sortit del llibre d’Umberto Eco, “El nom de la rosa” se’ns apareix un monjo cistercenc que creua el claustre amb pas alleugerit.

Amb aquest ambient d’ordre i pau, anem coneixent la història del monestir: Ramon Berenguer IV va fer donació d’unes terres “Hortus Populeti” (Bosc d’àlbers) a l’Orde del Císter el 1151 i dotze monjos van fundar el monestir el 1151; Panteó Reial de la Corona d’Aragó des d’Alfons el Cast, passant per Jaume I, fins Joan II; l’abandonament  degut a la Desamortització de Mendizábal fins que el 1940 torna a tenir comunitat monàstica.

A la tornada en autobús, mentre uns encara comenten la sortida ja n’hi ha d’altres que pregunten quina serà la propera activitat.  Caldrà esperar uns mesos… Sorpresa!!!

Francesc Simó i Heredia

Per veure les fotos de la sortida pitjeu aquest enllaç