En aquesta sessió ens ocupem d’una autora, Carme Riera, que ja, al ser anunciada en la sessió precedent, va despertar una certa polèmica en la sala per la seves posicions polítiques constitucionalistes, no per la seva qualitat literària. El conte escollit és “Unes flors”, publicat el 1977 en el recopilatori “Jo poso per testimoni les gavines”.

La professora, Remei Romanos, assenyala el paral·lelisme que existeix entre la seva vida i la del escritor estudiat en la sessió anterior, Jaume Cabré: nascuts en la mateixa época, origen burguès, llicenciada en Filologia Hispànica i catedràtica una, llicenciat en Filologia Catalana i professor d’institut l’altre…, però els camins empresos són diferents.

Ha publicat més de trenta llibres, poemaris, guions, recull de contes, tretze noveles, etc. Com a curiositat, assenyala que els llibres porten com al seu lloc de naixement Palma de Mallorca quan la veritat és que va néixer a Barcelona. Explica la seva biografia, ha guanyat molts premis literaris però no el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, és membre de la Real Academia de la Lengua des de l’any 2012 ocupant la cadira n.

Domina tant el català con el castellà i quan treballa en una nova obra, escriu una mateixa pàgina en català i seguidament la mateixa pàgina en castellà.

La professora comenta fragments d’una entrevista que li van fer fa poc temps en la revista Gurb i seguidament passa a tractar el conte escollit en el que l’autora descriu una estratègia emprada per una dona per posar gelòs al seu marit i com, a causa del masclisme imperant en la societat, aquesta estratègia se li torna en contra.