Que les coses no van bé, ja ho veiem, però el perquè pot no ser tan obvi. Barcelona va tard en la transició energètica, però en aquesta xerrada ens situem en la cruïlla que encara és possible triar el camí correcte si s’encerta el diagnòstic.

Marc Belzunces, geòleg i analista de dades —més conegut pels articles publicats a Vilaweb sobre qüestions energètiques—, va encetar el cicle «Barcelona en una cruïlla» amb la xerrada «Barcelona i la sostenibilitat: mobilitat i energia». Belzunces va enumerar un seguit de problemes que, a parer seu, són la causa que avui no siguem on ens convindria:

• Els diversos governs municipals han posat el focus únicament en la reducció del nombre de vehicles circulant, i no s’han centrat en el canvi d’energia que els mou. 
  Per contra, no s’han desenvolupat plans ajustats a les necessitats de mobilitat i sostenibilitat dels ciutadans. Per exemple, els carrils bici s’instal·len per reduir espai als cotxes més que no pas per permetre l’accés als llocs que cal (on són els park&ride?).
• La falta de planificació pel que fa a la transició energètica, fa que els ciutadans no puguin optar al cotxe elèctric per falta d’opcions reals de càrrega ràpida en electrolineres o de càrrega lenta en els pàrquings habituals.
• No hi ha plans, sinó entrebancs, per a la creació de comunitats energètiques veïnals.
• Impediments legals i traves burocràtiques.
• Interessos creats al voltant dels combustibles fòssils que estan frenant la transició energètica.

Algunes de les conseqüències d’aquestes mancances i desencerts en les mesures que s’han pres ens han portat a:

• Ser la ciutat més contaminada d’Europa.
• Tenir l’energia cada cop més cara.
• Dependre energèticament (sigui de combustibles fòssils sigui de l’energia renovable generada a l’Aragó).
• Perdre competitivitat (les indústries aniran on l’energia sigui més barata).

De solucions també se’n van apuntar, i cal posar-s’hi de seguida:

• Començar electrificant els vehicles que més circulen i, per tant, més contaminen (autobusos, taxis, camions d’escombraries, cotxes policials, etc.).
• Impulsar la creació de comunitats energètiques de veïns.
• Instal·lació massiva d’aerotèrmia. Per què no hi ha un pla per a les escoles, per exemple?
• Instal·lació d’electrolineres de càrrega ultraràpida (per ara, les poques que hi ha són de càrrega lenta) i de carregadors de poca potència per a les hores d’aparcament nocturn.
• Fer de Barcelona una gran bateria per emmagatzemar el gran excedent d’energia solar que es pot produir durant el migdia. Els cotxes elèctrics poden funcionar com a bateries.
• Cal una política de subvencions senzilla i àgil.

En definitiva, la transició energètica s’ha de fer. I val més que la fem nosaltres que no pas que ens la facin els altres.

Enllaç a les diapositives de la xerrada.