Un del nostres membres fa una petita crònica personal sobre la Fira.

Tot un èxit!

El passat dissabte 4 d’octubre se celebrà la primera Fira d’Entitats de Reus. La valoració que hem compartit els membres d’Òmnium Baix Camp és més que bona. En primer lloc, perquè els protagonistes, com no podia ser de cap altra manera, foren les entitats, i els polítics només van fer acte de presència per ‘l’encaixada-de-mans-protocolària’. En segon lloc, per la gran afluència de públic: gairebé vam esgotar el nostre material promocional, molta gent s’interessà pels nostres cursos de català, vam fer una bona caixa venent el nostre material, va caure alguna nova sòcia…..

I en tercer lloc, pel magnífic taller de jocs de paraules que ens oferí en Daniel Ruiz-Trillo, organitzat per la nostra entitat.

On és la cultura catalana?

En el terreny negatiu, destacar l’escasíssima, gairebé testimonial, presència de la cultura catalana en les activitats programades. Més enllà de l’actuació dels Xiquets de Reus o del nostre taller de jocs de paraules, la cultura catalana va brillar per la seva absència. No crec que sigui culpa de l’Ajuntament, doncs eren les entitats les que proposaven les activitats. Potser haurem de reflexionar entre tots de cara a l’any que ve.

Exposició de l’estelada

L’exposició del centenari de l’estelada va sortir al carrer amb motiu de la Fira d’Entitats. Gent de totes les edats s’apropà al llarg de tot el dia a la nostra parada per tal de gaudir d’aquesta exposició itinerant, que acabava d’aquesta forma la seva estància a la capital del Baix Camp. L’exposició ha romàs al Centre de Lectura entre el 19 de setembre i el 3 d’octubre, amb una bona afluència de públic ja des de la seva inauguració, que va comptar amb l’assistència de 50 persones. El nostre agraïment al Centre de Lectura i a la Comissió 100 Anys d’Estelada per haver fet possible aquest èxit.

Daniel Ruiz-Trillo

Què tenen en comú Júlia Roberts, Hitler, Saviola, Adolfo Suarez, la lluna, o la tennista Anna Kournikova? D’aquesta forma tan curiosa inicià en Dani Ruiz-Trillo el seu taller de jocs de paraules. No desvetllaré res més perquè ens ho vam passar tant bé que de ben segur que el tornarem a portar en un acte de format més gran!

Anecdotari

El terreny de les anècdotes és bastant sucós. Aquí en teniu unes quantes (ep! Només les que es poden contar!):

– El Sr. Big-bang. Mentre erem dinant, se’ns va presentar un senyor molt ‘simpàtic’ que ens va explicar que això que estàvem fent no tenia sentit, que d’aquí 500 anys ves a saber com es diria aquesta terra, i que l’Univers es creà a partir del big-bang i que des d’aleshores la Naturalesa segueix el seu camí en expansió i és absurd canviar-ho i que els nacionalismes porten desgràcies i no sé què més. Li vam respondre que no teniem per què justificar-nos en la defensa de la nostra llengua i cultura, el vam convidar a explicar el seu darwinisme cultural als biòlegs del GEPEC -que estàven dues parades més enllà-, i li vam demanar que ens deixés en pau, doncs igual que l’Univers s’expandeix, la nostra panxa també tenia dret a expandir-se en aquells moments de l’àpat.

–  Juantxisme: parlant de panxes expandides, de bon matí vam rebre la visita de l’incombustible xou-man Ariel Santamaria i parenta. L’Ariel ens va fer passar una bona estona tot repassant la història de l’Òmnium Baix Camp, entitat on, segons ell, sempre hi ha hagut molts ‘juantxis clàssics de Reus’. Ens comentà que per primera vegada veia cares noves, i ens va esperonar a continuar amb la tradició juantxista. Li vam respondre que ara el juantxisme té representació a l’Ajuntament i que nosaltres som neutrals políticament. Espero que ho entinguis, Ariel!

– Soy falangista, me voy de excursión. Ja des de primeres hores del matí, hi havia un grup de joves uniformats d’entre 10 i 15 anys donant voltes per la Fira, una i altra vegada. Els hi vam preguntar als nostres veïns de l’associació de colombians si allò era cosa seva, doncs els colors de l’uniforme eren els mateixos que els de la bandera colombiana. Ens van respondre que no, que allò no era d’ells. Una estona després la noticia va començar a còrrer per la plaça: resulta que eren nens de l’OJE, ‘Organización Juvenil Española’, entitat que, com sabreu els lectors que vau viure durant el règim franquista, està vinculada a la Falange Española. L’estupor va anar creixent en veure que tenien parada a la fira, i els colors se’ns van pujar a la cara en saber que la seva seu a Reus s’anomena ‘Casal Juvenil Jaume I’. Fins aquell moment, ningú dels presents n’haviem sentit a parlar mai, d’aquesta gent. Segons ens van informar els nens aquests de l’OJE, es veu que es dediquen sobretot a fer excursions, colònies i acampades vàries. Xafardejant per internet, he comprovat que els compromisos que contreuen els socis són ‘servir a mi Patria y procurar la unidad entre sus tierras (…) sentir la responsabilidad de ser español’ i altres perles per l’estil. No empraré la mala llet (potser algun dia caldrà veure quines són les ajudes públiques que reben aquesta gent). Ans al contrari: a ells va dedicada aquesta mítica cançó de ‘Los Toreros Muertos’:

 

Autor: Ramon Elias (Òmnium Baix Camp)

Vegeu l’àlbum de fotos de la Fira a alta resolució clicant aquí.

BEN AVIAT PENJAREM EL VIDEO