El passat dimecres 27 de juny, Queralt Solé va fer la quarta conferència del cicle L’hora del present, amb el títol ‘La memòria avui‘.

La xerrada comença amb la formulació de la següent pregunta: on i com preservem la memòria?

Na Queralt Solé ens explica que durant el segle XIX, la preservació de la memòria s’obté dels textos folklòrics, cançons, poemes, contes, dietaris, epistolaris, llibres de memòries, llibres de viatges, pintures, gravats i monuments. Però la memòria que es preserva és la de pocs, a causa de la poca alfabetització de la societat. Durant el segle XX, en canvi, la memòria es globalitza i democratitza i es preserva també mitjançant les fotografies, els audiovisuals, les fonts orals, els monuments, etc. Al segle XXI, la memòria es preserva a través dels arxius de la memòria popular, d’Internet, el núvol i les xarxes socials.

A Catalunya existeix una memòria col·lectiva recent compartida pels catalans, l’antifranquisme, la transició, la lluita per l’estatut d’autonomia, la revolta dels somriures, etc., però també, una memòria col·lectiva compartida amb la resta de l’Estat espanyol, la Guerra Civil, el Franquisme i els rastres de la Guerra (les fosses comunes, els monuments commemoratius pels caiguts, els nomenclàtors dels carrers de viles i ciutats, el Valle de los Caidos, etc..

L’any 2007 l’Estat espanyol va aprovar la Llei de la Memòria Històrica per la qual es reconeixien els drets a favor de les persones víctimes de la persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura. Malgrat els anys passats, el desplegament de la llei ha estat mínim i les principals intervencions han estat impulsades per grups de recerca i associacions de familiars. De fet, els efectes de la Llei de en matèria d’exhumacions i fosses, ha estat una gran decepció, doncs ha derivat la responsabilitat d’obrir les fosses a les comunitats autònomes i a les pròpies famílies afectades, per la qual cosa, moltes comunitats autònomes s’han vist obligades a aprovar les seves pròpies lleis de memòria i, en el conjunt de l’Estat espanyol, les actuacions han estat desiguals.

A Catalunya, les polítiques de memòria comencen l’any 1984 amb la creació el Centre d’Història Contemporània de Catalunya per incentivar la investigació històrica i la creació de centres d’estudis arreu del territori que han esdevingut associacions de memòria. El 1996 es crea el Museu d’Història de Catalunya i el 2006, la Direcció General de la Memòria Democràtica que impulsa la localització de les fosses comunes existents a Catalunya (durant el període 2010-2017 es fan més de 30 exhumacions). Finalment esmentar que amb l’aplicació de la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017), es declaren il·legals els tribunals que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978 i es declaren nul·les totes les sentències dictades pel règim franquista. L’Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat a la seva pàgina web la relació de persones a les quals es va instruir un procediment judicial militar durant la Dictadura de Franco (unes 80.000 persones van patir consell de Guerra a Catalunya).