El passat dimecres 30 de juny, l’Escola Massana va acollir la segona conferència del cicle L’hora del present. David Fernández ens va regalar una extraordinària reflexió al voltant de les resistències necessàries per desafiar els abusos de poder, les injustícies o la corrupció, i per construir models polítics, socials i culturals alternatius.

Ens va explicar que, davant dels “tirans vocacionals i els lladres estructurals”, les nostres eines són la democràcia i l’ètica, i això ens obliga a implicar-nos i comprometre’ns, a resistir, de forma individual i col·lectiva. I en aquest sentit, ens va parlar de les resistències que s’han articulat des del pacifisme, el feminisme, l’antimilitarisme o l’ecologisme, però també ens va posar davant del mirall, interpel·lant-nos a exercir aquelles resistències quotidianes dirigides a transgredir la cultura de l’obediència i reptar la lògica del poder. I ens advertia que els enemics de la resistència són la por, la ignorància i els interessos, però també recordava que “pensar és resistir”, com també ho és obrir nous camins, cercar alternatives comunes i demostrar que un altre món és possible. I aquest món possible l’estem construint en forma de República.

Per acabar, va assenyalar l’1 d’octubre com un dels exercicis més recents de resistència col·lectiva, pacífica i no violenta que hem viscut al nostre país. Un 1 d’octubre que va despullar la crueltat de la violència estatal i va assegurar que “octubre tornarà, no tingueu cap mena de dubte. Tornarà tants cops com calgui, amb diferents fesomies i de diferents formes. Però octubre va arribar per quedar-se”.