El passat dimecres 13 de juny, Marina Garcés va fer la tercera conferència del cicle L’hora del present, sota el títol La política, avui. La xerrada va ser una reflexió en profunditat sobre la varietat de dimensions que té la política en la nostra societat actual.

Marina Garcés va començar proposant-nos d’escoltar la cançó Nevermind de Leonard Cohen, perquè mostra d’una manera molt plàstica tot allò que queda amagat, ocult, disfressat, fins i tot negat, en el nostre espai públic. Perquè la política és tot allò que es mou en aquest espai públic, independentment de si està institucionalitzat o no. Al costat dels aspectes lligats al poder i a la governança, són política també les maneres de viure en comú, l’espai compartit i totes les formes de contrapoder que s’hi construeixen.

Aquesta dualitat permanent en allò polític provoca tensió (tensions) entre les dues facetes i, també, entre allò possible i allò imaginat. Però, ens advertia Marina Garcés, ni les insuficiències de les institucions no ens curen de les insuficiències dels moviments exteriors al poder, ni al revés, les insuficiències dels moviments exteriors no justifiquen les insuficiències de les institucions. I, continuava, existeix avui una gran distància entre l’acció i les seves conseqüències, distància que ella descrivia com a desproporció i la col·locava en el temps, en l’escala, en l’espai, i en el que es pot dir i imaginar.

Davant d’aquesta realitat, on la desproporció senyoreja tant en l’espai públic compartit, concloïa, no n’hi ha prou amb cuidar-nos, amb dedicar-nos a fer cures pal·liatives, sinó que cal treballar per la república, és a dir per un espai públic no despòtic.