El passat 8 d’abril, a la biblioteca Fages de Climent de Figueres, dintre del 6è Cicle de lectures comentades de textos literaris, M. Àngels Bosch va parlar de l’obra  de J. Pous i Pagès a l’exili.

Dramaturg, periodista del diari El Poble Català, novel·lista, polític, Pous i Pagès és conegut solament per La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, novel·la que figura entre les millors obres de la literatura catalana.

El 22 de gener de 1939, abandona Barcelona camí d’un exili que va durar cinc anys.

Pous, que tenia 68 anys, conscient que l’exili podia ser una anada sense retorn decideix escriure unes Memòries d’exili.

Avinyó, París, Olhèrgas, no només són l’itinerari de l’expatriat

En la soledat de l’exili, Pous i Pagès se sent posseït per un corrent líric  que arrenca del paisatge, dels canvis climàtics, de la música de Bach. La guerra desperta en l’home la consciència de la pròpia misèria i això el fa gran. En el sentit que volia Blaise Pascal l’home és un rei destronat. De la pau i del combat reuneix 53 proses elegíaques que revelen el turment de l’home per superar-se. Un Pous romàntic que respon amb la vida profunda, i els Pensaments de Pascal fan que  a la pau i al combat sigui sempre el cor qui guanya la partida.

M. Àngels  Bosch