Jordi Sànchez ens va adreçar unes paraules de compromís i d’agraïment per les nostres concentracions en una carta, i Vicenç Altaió va clamar per la cultura i la llibertat amb poesia de Perejaume, Joan M. Minguet Batllori, Dolors Miquel i d’ell mateix.

Més de sis-centes persones van omplir la plaça de caliu, sobrietat, reivindicació i compromís. L’acte va començar amb cinc minuts de silenci i El cant dels ocells. Tot seguit, Anna Crosas, d’Òmnium Gràcia, va fer referència a què aquell dia se celebrava el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i que, avui i aquí, tenim exiliats i presos polítics, alguns en vaga de fam, als quals no se’ls respecten drets fonamentals d’aquesta Declaració. Tot seguit, Crosas va llegir alguns fragments d’una carta que li havia enviat Jordi Sánchez, que fan referència a les nostres concentracions.

El convidat d’aquest dilluns, Vicenç Altaió, que es presenta com a poeta i traficant d’idees, va començar la seva intervenció amb aquestes paraules: «Durant la dictadura de Franco, en plena revolta poètica i política ─sense distinció─, la nostra generació va aprendre de J.V. Foix, que per escriure poesia, cal llegir, llegir i caminar; de Brossa, que per aprendre poesia, cal experimentar, experimentar i experimentar; i de Joan Vinyoli i Palau i Fabre, que per escriure poesia cal viure, viure i transformar. Per construir un país nou cal, doncs, escriure, caminar, experimentar, viure i transformar. Això és el que vam fer l’1-O: mostrar com volem escriure poesia i construir un país nou. Per això vam votar. Això volem fer, i fem. Cultura i llibertat. Llibertat per als presos polítics i construcció d’un país nou».

Després, Altaió va recitar pomes del llibre 1-O Trenta poetes per la llibertat (Edicions ViBop): Dilluns, 30 de gener de 1995, de Perejaume, Un país que t’escanya, de Joan M. Minguet Batllori, Bon cop de vot, d’ell mateix, i Volíem votar, de Dolors Miquel. Va acabar insistint amb la consigna «Cultura i llibertat».

Com és habitual, es va continuar amb la cançó No ens mourem d’aquí i un parlament de Sole Farré, de l’ANC de Gràcia, en aquest cas va incloure la lectura d’alguns articles de la Declaració Universal dels Drets Humans i una relació d’actes destacats de la setmana, sobretot els vinculats a la vaga de fam. La concentració va acabar amb Els segadors i clams de «Visca Catalunya lliure!».

Els músics que van interpretar El Cant dels ocells, No ens mourem d’aquí i Els segadors van ser Jordi Fàbregas, Toni Fornés i Jordi Rodríguez, amb les guitarres, Lluís Rius, Pep Fornés, Jordi Martínez i Mercè Sesé, amb les flautes dolces, Enric d’Armengol, amb el flabiol i el tamborí, Jaume Olivé i Josep Maria Serrado, amb els violins, Jaume Mallofré, amb l’acordió, i Ester Pinart, amb l’ukelele.

Fotografies de Xavier Erruz

Les entitats sobiranistes de Gràcia convoquem una concentració setmanal cada dilluns a les 8 del vespre, a la plaça de la Vila, per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport dels represaliats. A cada acte hi convidem persones o entitats de diferents àmbits perquè ens presentin poemes, articles, cançons, cartes, etc. Si teniu propostes, les podeu enviar a [email protected]. Els músics esteu convidats a venir a tocar El cant dels ocells, No ens mourem d’aquí i Els segadors sempre que vulgueu.

https://drive.google.com/drive/folders/1S4Xw0c3jby2ASSPxz3GF_b_UqUhsdH2X?usp=sharing