Crònica de la 6a sessió del Taller d’història

Actualitat

La crònica correspon a la 6a sessió, tant d’aula com de sortida.

A partir del S. XIV comença per a Catalunya una època de gran expansió econòmica a la Mediterrània, cosa que ja es veia venir a finals del XIII, que culminarà al segle XVI, després del mal dit “descobriment d’Amèrica” i el casament dels Reis catòlics. Catalunya al S.XIV era molt forta econòmicament a la Mediterrània i amb la seva manera de fer negocis va saber influir en tota la zona i esdevenir en una potència econòmica.  Importava i exportava i feia cada cop més rica i forta a la gent de la nostra terra que es dedicava al comerç marítim Això tingué conseqüències polítiques.

És d’aquesta centúria que es perfilen els òrgans de poder polític al nostre País: La Generalitat, el Consell de Cent. En el primer òrgan de govern tenim els tres braços que representen les classes socials del nostre país (militar, noblesa i clero i, al Consell la burgesia culta, adinerada i respectada).

En obrir-se una nova ruta per l’expansió econòmica a l’Atlàntic, la Mediterrània cau de forma fulminant i per tant també el poder o influència política que Catalunya tenia fins ara a la península. Castella, Anglaterra i França (potències de l’època) veuen l’ocasió d’expandir-se cap a l’Atlàntic i comença l’espoliació del continent americà i no només de productes i riqueses. Es comercia amb persones (esclaus), s’exterminen poblats sencers en nom del rei i la religió. Ja hi som!

Molts es varen enriquir. Es varen crear grans fortunes que han arribat fins a dia d’avui. Aquí, a casa nostra tenim al Marquès de Comillas, que es va establir a la Rambla en un palauet que es va construir per ell davant l’església de Betlem.

Castella va anar fent rics els seus seguidors. Però de poc va servir aquest dispendi. És certa la frase d’en Felip II que deia que “en Su imperio nunca se ponía el sol”, però a l’Atlàntic també hi havia els anglesos que volien la seva part del pastís i, a través de la pirateria protegida per la seva monarca Isabel I, les naus castellanes eren saquejades.

El cert és que els qui varen anar a fer les Amèriques, si bé molts es varen enriquir, molts més varen perdre la vida per infeccions i lluites. Estem parlant   de la tropa, com és evident. Els de llinatge que varen tornar o que sense anar-hi ja tenien posició varen rebre títols i terres a Espanya, sobretot al sud, on s’inicia una nova classe nobiliària de terratinents ociosos i molt rics. La casa d’Alba és d’aquesta època; un altre tipus de gent enriquida són els representants del rei a Amèrica: els Virreis, que varen fer de les seves allà fins que els nascuts com a americans es varen organitzar i els varen fer fora de mala manera.

El dia 21 d’abril vam fer la sortida corresponent a aquest tema, vàrem aprendre moltíssim i ho passàrem molt bé, evidenciant que està demostrat que tota aquesta zona de Barcelona era la més rica de la capital catalana. A part, existia una classe treballadora que actuava com una unitat de treball familiar implicada en el negoci del cap de família. També tenien treballadors que vivien amb ells.

Si donem un tom pel barri identificarem fàcilment aquestes cases que encara és conserven; són cases estretes i a baix encara hi ha un comerç. Segurament avui en dia els pisos superiors els han fet turístics.

Va ser tant l’esplendor d’aquella època que aquells homes i dones varen organitzar-se amb gremis (fusters, sabaters…) i cada gremi o activitat tenia la seva zona de desenvolupament. Això es fa evident pels noms dels carrers (carrer de la fusteria, carrer de blat, corders…).

La seva prosperitat va ser tal que varen poder construir la seva pròpia catedral: Santa Maria del Mar. La gent del barri va contribuir amb el que tenia; els que tenien diners amb diners, els que no, amb el seu treball, com els bastaixos que portaven les pedres des de la pedrera per aixecar l’edifici i és avui en dia que aquesta meravella de l’arquitectura és totalment independent del Bisbat. És del barri i de la seva gent i són ells qui ho gestionen.

Crònica de Manuela García

Galeria de fotos al Facebook d’Òmnium Sants-Montjuïc