La visita al claustre de la Concepció va ser una delícia: un exponent de l’estil gòtic català. Tothom va considerar que hauria de ser obligada per a tots els ciutadans de la ciutat: és un petit oasi de tranquil·litat i de bellesa. En Lleonard ens va assenyalar les construccions noves i les parts originals i la diferència entre el gòtic català i l’anglès, estil amb el qual es va fer la capella adjacent. Quan vam sortir, de nou el rebombori de cotxes del carrer Aragó.

La següent visita va ser, ara sí, en un lloc original, l’esglesia de Santa Maria del Mar al barri de la Ribera (s. XIV). Lleonard no va parar d’exclamar la bellesa, la sobrietat i l’eslització de la basílica de tres naus. Aquesta església es va construir a partir de les aportacions de la gent del barri, en contraposició a la Catedral (de la mateixa època) que estava sufragada per la noblesa, la monarquia i l’alt clergat Al llarg d’uns cinquanta anys, es va aixecar un dels temples més emblemàtics de la ciutat vella. Aquestes grans obres demostren que durant aquell segle, la ciutat va tenir una gran època d’esplendor econòmic. Santa Maria del Mar es considera l’única església de gòtic català totalment acabada.

Un cop feta la volta i les explicacions pertinents, ens vam dirigir fins a la façana primerenca de l’Ajuntament de Barcelona, que actualment queda al carrer de la Ciutat, al lateral. Aquesta façana va quedar escapçada en construir la nova d’estil neo-clàssic.

La següent parada va ser Santa Maria del Pi. Sense ser tan estilitzada, la basílica és d’una sola nau i mostra la gran austeritat de l’estil gòtic català. Els vitralls i la gran rosassa permetien deixar passar una mica de claror, però sense trencar la foscor que es pretenia dins les esglésies. L’església del Pi té una torre de gran solidesa que va servir de torre de guaita. La comunitat del Pi va ser molt influent al llarg dels segles, formant part del Consell de Cent i de les decisions governamentals. D’allà en van sortir alguns màrtirs i sants, com Sant Josep Oriol.

Per acabar el recorregut, la gran obra civil gòtica de Catalunya és l’antic Hospital de la Santa Creu (s. XV), la gran construcció que unificava en un sol lloc els sis hospitals de la ciutat. Aquell va ser el gran centre de convalescència fins al 1926, quan va ser traslladat a l’emplaçament modernista de Sant Pau. La seva disposició en U, amb claustre interior inclòs, permetia grans naus en diferents pisos, que acollien els llits per als malalts. Un cop dins es pot comprovar la majestuositat dels arcs de la volta catalana. Vam visitar el claustre i en Lleonard ens va fer fixar amb la gran reixa de forja de la farmàcia de l’Hospital. Després de la foto de grup de rigor vam donar per acabada la sortida.

Galeria d’imatges de la sortida al Facebook d’Òmnium Sants-Montjuïc