Durant els segles de l’Antic Règim el senyor del Castellvell de Rosanes va dominar sobre bona
part de la població del Pla de Montserrat, com ara sobre Castellví de Rosanes, Martorell i Sant
Andreu de la Barca. La història del seu principal castell, doncs, és part irrenunciable de la
història del nostre poble.
Altrament, aquesta fortalesa és una peça cabdal del sistema castral català, i per tant, des d’una
perspectiva nacional tampoc podíem deixar-lo de banda. Des de la seva torre mestra
s’atalaiava un bon tram de la vall del Llobregat i bona part de la Depressió Prelitoral. Així, junt
amb altres castells subsidiaris controlava el congost de Martorell. Aquest estretall i el congost
de Montcada han estat tothora les dues vies principals d’accés al Pla de Barcelona.
Per posar-nos en sintonia amb la importància que mereix el castell, possiblement el de més
perímetre de Catalunya, vam pensar en una triple aproximació, sempre de la mà de la Societat
El Casino que disposa d’un magnífic local gairebé centenari, i del Centre Excursionista Pi Tallat.
De primer vam organitzar el novembre una xerrada a càrrec de l’historiador Dr. Alfred Mauri,
conferenciant tan erudit com amé. Hi assistiren unes 50 persones.
En segon lloc, pel març, vàrem proposar una excursió des de Sant Andreu fins al castell, sota la
responsabilitat del Centre Excursionista Pi Tallat. S’hi apuntaren 23 persones. Les condicions
ruïniformes no permeten que es congregui massa gent en determinats punts, i per això
establirem un nombre topall. Allà, l’Alfred Maurí actuà com a guia, i ens ajudà a desxifrar el
laberint de carreus.
Finalment, vam oferir una exposició sobre el castell, en el local de la Societat El Casino que
romangué oberta durant dues setmanes. Es tracta d’una exposició en plafons mòbils que el
Centre d’Estudis Martorellencs ja havia presentat a la vila de Martorell fa uns anys.
El 1997, a Guédelon, a la Borgonya, van començar a construir un castell medieval de nova
planta, amb eines i tècniques medievals. Els dies lectius, la fortalesa és visitada per centenars
d’alumnes que veuen en directe com treballaven fusters, pedrapiquers, ferrers… Els dies de
festa s’hi arruen el turistes. L’èxit ha estat tan colossal que s’ha duplicat l’experiència a
Anglaterra i als Estats Units. Potser es podria fer el mateix al Castellvell de Rosanes?