El resultat de la consulta celebrada al voltant del monument franquista de la Batalla de l’Ebre és interessant perquè ha obert la porta a una situació complexa que presenta tota una sèrie de contradiccions a prendre en consideració, tot i respectant la posició de cadascú.

La primera contradicció fa referència a la posada en pràctica del resultat de la consulta. Els tortosins i tortosines que han decidit participar-hi s’han decantat de manera clara pel manteniment del monument a la seva actual ubicació. Ara s’hauria de produir una reinterpretació i contextualització del monument, cosa que implica tota una sèrie de dificultats. La primera dificultat serà consensuar com es duu a terme aquesta transformació (convertir un vehicle d’exaltació d’un règim dictatorial en un al·legat a la pau, tot respectant l’element patrimonial, no és una tasca senzilla). La segona dificultat serà portar-la a la pràctica, ja que l’ajuntament no és el titular del monument. La tercera dificultat és que aquest tractament s’oposa a la Llei del Memorial Democràtic i a la Llei de la Memòria Històrica. Tot plegat fa probable que la qüestió del monument continuï oberta durant uns quants anys més.

La segona contradicció afecta la lectura de la legitimitat del resultat. Un 68% dels votants han optat per l’status quo, amb una participació del 30% dels convocats. És a dir 5.755 tortosins i tortosines (incloent menors de 18 anys) han escollit el manteniment com a la seva opció en la consulta. D’una altra banda, els 14 dels 21 regidors de la ciutat que s’han manifestat a favor de la retirada representen un 60% dels votants a les darreres eleccions municipals amb una participació del 59% del cens (sense menors de 18 anys). Els regidors favorables a la retirada responen al mandat d’uns 8.150 tortosins i tortosines. Els ciutadans majors d’edat a favor de la retirada podrien doblar els partidaris del manteniment. És cert que, tractant-se d’una qüestió molt concreta, el vot directe és més indicatiu que la representació per part dels càrrecs electes i qui ha volgut votar ha tingut l’opció de fer-ho. Però també és cert que la participació a les eleccions municipals va ser el doble que a la consulta, cosa que podria donar una aproximació més fiable. En qualsevol cas, no podem assegurar que el resultat de la consulta sigui més representatiu que el posicionament dels regidors. Com tampoc podem garantir el contrari.

La tercera contradicció és que tot això passa amb només 7 dels 21 regidors favorables al manteniment. És a dir que, al consistori, els grans guanyadors de la consulta han estat els partidaris de l’opció minoritària. I ara, a més, ERC, tot just incorporada al govern de la ciutat i malgrat haver-se manifestat a favor de la retirada, haurà de contribuir a l’execució d’una acció política oposada al seu ideari manifest. Com hauran de fer Movem i el PSC. No serà fàcil.

Així doncs, a banda de que la celebració i el resultat de la consulta hagi trencat a Tortosa el consens social, polític i legal que estableix que els monuments d’exaltació franquista s’han de retirar dels espais públics per ubicar-los en espais de memòria, les contradiccions que s’han generat deixen obert el debat i ens permeten continuar dialogant sobre quina és la millor opció possible. Com ja vam argumentar, el disseny de la consulta no responia bé a la situació creada i, per això, no l’ha resolt. Òmnium Cultural continua estant on era: a favor de la retirada.

Josep F. Moragrega
President d’Òmnium Ebre