Un jurat format per Imma Monsó, Antoni Pladevall, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada tria aquesta obra entre les tres finalistes.

El premi, convocat per Òmnium Cultural del Bages i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2006 i la tardor de 2007.

El lliurament s’ha celebrat avui dimarts, 19 de febrer, a partir de les vuit del vespre, a l’Auditori Caixa de Manresa, en un acte que ha comptat amb un recital de poemes d’Amat-Piniella per part de l’actor Pep Munné.

L’obra Confessió general, de Joan Garrabou, ha resultat guanyadora de la setena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per segon any consecutiu es concedia a una obra publicada. El premi l’organitzen Òmnium Cultural del Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino i el Gremi de Llibreters.

L’acte, obert a tothom, ha tingut lloc a l’Auditori Caixa de Manresa, i s’ha comptat amb la presència de diverses autoritats. El conegut actor Pep Munné, acompanyat de la música de Sílvia Comes, ha recitat alguns poemes de Joaquim Amat-Piniella.

Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Antoni Pladevall (guanyador de l’edició de l’any passat), Imma Monsó, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha fallat a favor de la novel·la pòstuma Confessió general, de Joan Garrabou.

L’AUTOR GUANYADOR

Joan Garrabou (Barcelona, 1928-2002) fou advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París. Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia. Publicà El mar escolta (Perpinyà, 1957), novel·la d’una gran penetració psicològica i Els homicides (1981), narracions de caràcter existencialista, com també perfils biogràfics de militars catalans (Prim, Tristany, Savalls…) i llibres de temàtica documental. Confessió general quedà enllestida però inèdita quan, l’any 2002, morí sobtadament el seu autor. La persistència del seu amic Joaquim Maluquer va propiciar la publicació de la novel·la la tardor del 2006.

L’OBRA GUANYADORA

Extensa i elaborada crònica d’una saga familiar, Confessió general (Proa, 2006) és una novel·la densa i exuberant que posa en joc epistolaris, diaris personals i testimoniatges diversos per abordar, amb una mirada fragmentada i complexa, el mal, la buidor íntima, el coratge i l’honor i la inguarible estupidesa humana.
Confessió general és una novel·la pòstuma, molt ambiciosa, que recorre la nissaga familiar dels Radell a través de dos germans (Lluís i Ramon) i al llarg de tres escenaris: la darrera carlinada, la colònia espanyola de les Filipines i el moviment anarquista de principis del segle XX. Cal destacar, doncs, el tractament literari d’un tema insòlit: els carlistes catalans que van fer cap a Filipines. Tot i això, es tracta més d’una novel·la de reflexió moral, d’idees, que no pas d’un relat d’acció o històric. El llenguatge hi és intensament acurat, d’alta volada, la varietat de registres (epístola, dietari, crònica…) està molt ben resolt i excel·leix especialment en les descripcions, sobretot de persones i de paisatges.

LA CRÍTICA N’HA DIT…

M’ha agradat molt Confessió general. Fins a l’extrem de considerar-la una de les quatre o cinc novel·les més importants publicades el 2006. (···) Una novel·la de traca i mocador. Amb un argument d’empenta que ens arriba servit en la safata d’una llengua de Primera Divisió.

Joan Josep Isern (Avui)

Confessió general és el que podríem anomenar una novel·la total, és a dir: una obra ambiciosa a gran escala que aspira a explicar-nos en profunditat un moment crucial de la historia de la humanitat. El moment que tria Garrabou és el tumultuós naixement del món modern (···). L’extraordinari èxit artístic de la novel·la rau al fet que l’autor porta a terme una enriquidora síntesi entre elements prototípics de la narrativa del XIX i elements innovadors de la del XX. Del segle XIX, per exemple, Garrabou agafa la psicologia dels personatges i la saga familiar intergeneracional com a eix vertebrador de l’obra. I dels grans descobriments formals de la novel·la del XX pren el narrador múltiple, la fragmentació de la història i l’argument, la diversitat de gèneres literaris dins el text i la insistència en l’evocació del sentit dels llocs.

Sam Abrams (El Mundo)

ELS ALTRES FINALISTES

A part de la novel·la guanyadora, els altres finalistes eren:

Temps indòcils, d’Agustí Pons
Temps indòcils (Angle, 2007), d’Agustí Pons, és la crònica i el testimoni d’una època i d’una generació, la que va viure d’una manera activa la transició democràtica. El periodista Agustí Pons, que va ser fundador del diari Avui i cap de gabinet del conseller de cultura Max Cahner, retrata, amb una prosa impecable i de primera mà, episodis coneguts i d’altres de no tan coneguts al voltant de fets com la Caputxinada, l’execució de Puig Antich o la polèmica sobre els canvis realitzats a l’obra Els Beatles contra els Rolling Stones. Especialment interessants són els retrats de personatges a qui va tractar o va conèixer l’autor.

Contra el silenci, de Ramon Folch i Camarasa
Contra el silenci (l’Albí, 2006), de Ramon Folch i Camarasa, és una novel·la, amb ressons autobiogràfics, sobre la recuperació de la memòria i, més concretament, la por de recuperar-la. És una història intel·ligent, que diu més coses del que sembla. El que comença amb un plantejament clàssic i, aparentment, previsible -un home que vol reconstruir la mort del seu germà al front, seixanta anys enrere’, acaba esdevenint un relat insòlit i carregat d’ironia sobre les dificultats -polítiques, històriques, morals’ de refer el passat.

EL PREMI

En el nou enfocament que va inaugurar-se en la convocatòria anterior, el premi Joaquim Amat-Piniella té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

Es procura, això sí, de dotar el premi, si no de diners, com a mínim de prestigi. Una de les claus, en aquest sentit, ha estat el procés de selecció de les obres finalistes per part d’una comissió assessora on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, i la confecció d’un jurat al màxim de transparent i acreditat.

Més informació:

Web Premi Joaquim Amat-Piniella

diarimanresa.cat (20.02.2008)  
Avui.cat (20.02.2008)  
Regió 7.cat (20.02.2008)  
3cat24.cat (20.02.2008)