1. Celebrem la conquesta dels amplíssims sectors de la societat catalana que han treballat per assolir l’amnistia com a resposta política, col·lectiva i democràtica a la repressió derivada del procés d’autodeterminació de Catalunya. Tres anys després d’acompanyar amb 200.000 signatures una Proposició de Llei d’Amnistia que va ser rebutjada a tràmit pel Congrés, la perseverança dels agents polítics, cívics i socials, l’ha fet possible. 

2. Considerem que l’amnistia ens reafirma i ens dona la raó: ni votar ni exercir drets fonamentals com el dret a la protesta és delicte. I, per tant, com sempre hem dit, és un punt de partida per afrontar la resolució democràtica del conflicte polític, a través de l’exercici de l’autodeterminació.

3. Reiterem que la llei d’amnistia que finalment aprovi el Congrés dels Diputats no pot excloure ningú. Esperem que, en la tramitació parlamentària, es pugui esmenar alguna ambigüitat que encara revela el text actual, i alhora, es garanteixi que, en l’aplicació de la llei, el marge interpretatiu dels jutges quedi clarament restringit. 

4. Constatem que fins que la llei no estigui aprovada, els procediments judicials i,  per tant, la repressió seguiran el seu curs. A més, també considerem que haurien de trobar-se vies de reparació per als represaliats en causes administratives i comptables, a les víctimes de la violència policial de l’1 d’octubre, víctimes d’infiltracions policials o d’escoltes telefòniques.

5. Considerem que la llei té camí per recórrer políticament i jurídicament. Per això, instem a les forces polítiques a aprofitar la fase d’esmenes.

Per tot això, anunciem que des d’Òmnium Cultural vetllarem, amb tots els nostres recursos, per fiscalitzar l’aplicació de la llei i per acompanyar a totes les persones represaliades i posar-nos a la seva disposició. També, que continuarem treballant per acabar amb la impunitat de la violència policial de l’1-O de 2017, actuant com a acusació popular en tots els casos.

Per últim, volem deixar clar que el conflicte polític continua viu i que la seva resolució democràtica passa inevitablement per l’exercici del dret a l’autodeterminació.