El passat 28 de desembre es col·locà una placa commemorativa a la casa De Martín de la Ronda Queralt nº 13 per part de l’Ajuntament de Berga i Òmnium Berguedà. 

A l’acte, que es feu a l’exterior, sota l’església de sant Francesc, a les 5 de la tarda, hi van intervenir: 

• Montserrat Soler, presidenta d’Òmnium Berguedà que va donar la benvinguda.
• Salvador Vinyes, dissenyador de la placa que va explicar que la placa tenia dues parts; la part superior amb la signatura de l’artista i la part inferior amb el text.
• Bernat Puigdollers, historiador i crític de’art, que exposà la importància de l’artista  com a dibuixant i pintor dins del corrent artístic català de postguerra i com escriptor amb el pseudònim de Bernat Meix.
• La consellera de cultura del Consell Comarcal del Berguedà, Araceli Esquerra que feu esment de l’escola que va deixar a Berga.
• Lluís Cerarols, director dels serveis territorials de cultura de la Generalitat a la Catalunya central, que va dir que la figura i l’obra del Josep Mª de Martín eren poc conegudes i que calien actes com aquell per fer-ne difusió.
• Va cloure l’acte l’alcaldessa Montserrat Venturós. “Josep Mª de Martín és un exemple de que a Berga també es pot desenvolupar una carrera artística”.

A continuació, els assistents es van desplaçar fins a la casa De Martín i l’alcaldessa va descobrir la placa.

Josep Mª de Martín va néixer el 8 de març de 1920. Va estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Allà va fer una bona colla d’amics de per vida: Joan Perucho, Manuel Valls Gorina, Néstor Luján, Antonio Vilanova, els germans Joan Ferraté i Gabriel Ferrater, Carles Barral, Josep Maria Castellet, els germans Goytisolo i pràcticament tots els que formen l’anomenada Escola de Barcelona dels anys cinquanta, representants del món cultural de la postguerra a Catalunya.

La dècada dels seixanta mort el seu pare i  De Martín torna  a Berga i es reclou en la pintura i la poesia. Dirigeix el Museu Municipal de Berga i, sota l’empara d’aquesta  institució, es publica una col·lecció de llibres de temàtiques locals: “La Patum de Berga” (1968) de mossèn Josep Armengou i Feliu, “La prensa periódica bergadana” (1812-1969), un estudi signat conjuntament amb Manuel Sistach (a principi dels anys 70), “Museu MunicipaI”, (1970), on dóna a conèixer els periòdics carlins. Als setanta, també publica la seva obra poètica, escrita amb el pseudònim de Bernat Meix: “Els Jornals al cos” (1971), “El peu al coll” (1975), “La mosca al nas” (1976) i “El nus a la cua” (1979), que es reeditarien en un sol volum l’any 2001 sota el títol “El Clam a l’Erm.

Mestre en el camp artístic i intel·lectual  d’artistes berguedans: Josep Deseuras, Joan Ferrer, Salvador Vinyes, o Jaume Capdevila (Kap), …

L’any 2001, la Ciutat de Berga el va reconèixer amb la Medalla d’Or de la ciutat i li dedicà una exposició retrospectiva.