Com garantirem la disponibilitat, la qualitat i la gestió sostenible de l’aigua?
Notes del cicle de Debats Catalunya és Medi Ambient. Sessió 2 Catalunya és Aigua (31 de maig de 2017). El Col·legi d’Ambientòlegs ha fet un recull seleccionat d’aspectes rellevants de les intervencions de cada una de les sessions.
Com en garantirem la disponibilitat, la qualitat i la gestió sostenible?
- El primer ponent, Gabriel Borràs, ens aporta les dades de “disponibilitat” d’aigua a Catalunya: precipitació mitjana (22330 hm3), escorrentia i recarrega d’aqüífers (uns 6000 hm3) però ens alerta de que les mitjanes no ens serveixen per a gestionar aquesta aigua, ja que al nostre territori, mediterrani, estem sotmesos a una gran estacionalitat de la pluja, que a més es concentra en pocs dies. Cada cop a més es concentra en menys temps, i això suposa un problema per gestionar aquesta aigua perquè l’aigua “fuig”.
- Fa un repàs de que hem patit 5 sequeres significatives en una dècada, la mes important la del 2007-2008.
- Degut a aquestes situacions hem aconseguit reduir la demanda d’aigua a Catalunya, s’ha produït una contenció de la demanda, en cas urbà parlem del consum facturat, en comptador.
- Aquest estalvi a nivell d’ús urbà és aproximadament l’equivalent al volum que produeix la dessalinitzadora del riu Llobregat.
- Hem estat capaços d’estalviar 90 hm3.
- Si mirem l’Índex d’explotació de l’aigua, que avalua el nivell d’estrès hídric (gràfic de la diapositiva 6) estem a Catalunya / Espanya entre els primers (major estrès hídric).
- Davant d’aquest repte, ens hem d’habituar o adaptar? Ens hem adaptat, reduint la nostra vulnerabilitat davant el recurs, intentant garantir la disponibilitat del recurs de moltes maneres. Així, les millores a nivell d’infraestructures, recuperació d’aqüífers, reutilització, dessalinització… dels darrers anys, ens permeten ara disposar de més aigua, tenim una “nova aigua” amb la que fins ara no comptàvem.
- A la diapositiva 8 hi ha la simulació de com haguessin estat de severes les darreres sequeres si sempre haguéssim tingut aquesta aigua. Aquestes millores ens permeten ser menys vulnerables al canvi climàtic, tot i que seguim tenint un dèficit estructural del recurs.
- Les previsions dels efectes deguts al canvi climàtic són augment de la temperatura i tendència de reducció de la pluja, en especial a les capçaleres dels rius.
- Tenim doncs una situació a la que hi ha una reducció de la precipitació sumada a l’augment de l’evapotransporació de la vegetació perquè els boscos s’han deixat de gestionar.
- Tenim una situació d’aforestació, expansió urbana i abandonament agrícola. A més, les masses estressades de bosc no gestionat son emissors nets de CO2. I tot i que la conca físicament és la mateixa, per la precipitació que cau cada cop es genera menys cabal.
- Per això és vital decidir, en la problemàtica de l’aigua, també sobre els usos del sòl.
El segon ponent, Quim Pérez, fa un recull de diversos problemes en la gestió de l’aigua:
- Com l’afluent de la depuradora del Prat no s’ha incorporat al balanç que calcula l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
- Com la contaminació dels aqüífers per purins sembla s’aproxima com un fet irreversible perquè no es prenen decisions.
- Com hi ha polítiques de reutilització que no es porten a terme degut a determinats lobbies.
- Com al riu Gaià una empresa petroquímica agafen l’aigua del riu per tasques de refrigeració i això fa que el cabal del riu no arribi al mar.
- Com els residus salins de les mines de sal fan que el Cardener i l’alt Llobregat es contaminin amb l’escorrentia, i després per aconseguir potabilitzar aquelles aigües es generin contaminants.
- Com les mini-centrals hidroelèctriques van deixant secs els rius.
- O el cas de l’Ebre, ja que considera que la Confederació Hidrogràfica del Ebro del Ministerio de Medio Ambiente és una aberració de la planificació. Actualment els cabals al Delta no son suficients per la qualitat del riu i l’aportació de sediments, i encara es plantegen fer nous regadius.
- Hi ha tot de problemes que aparentment semblen impossibles de solucionar a cada conca.
Les propostes que comparteix són:
- Entendre l’aigua com a dret humà
- Apostar per la gestió pública de l’aigua
- Fomentar l’apoderament ciutadà en temes d’aigua
- Considera que aquí som campions del món en gestió privada de l’aigua. La gestió hauria de ser pública i també ha de ser millor (hi ha d’haver un control ciutadà). No poden passar coses com la privatització de la gestió d’Aigües Ter-Llobregat.
- Un exemple capdavanter és Terrassa on l’Ajuntament s’ha posicionat per la gestió pública i l’empresa es nega a passar-los la informació bàsica, com ara el llistat d’abonats (és a dir ciutadans que beuen l’aigua) per que els consideren “clients”.
Preguntes del moderador i del públic i debat (elements d’interès que van sorgir)
Sobre quines es estratègies d’estructura i demanda s’haurien de fer a Catalunya en un rang de 10 a 25 anys, es proposa:
- És indefugible assegurar el finançament del cicle de l’aigua a Catalunya amb una autoritat de l’aigua forta i amb potestat plena.
- Aquesta fortalesa també permetrà constituir una necessària demarcació única de l’aigua. La directiva marc de l’aigua agafa la demarcació, no la conca, com a unitat de gestió i planificació.
- Restaurar els Consells de conca com a òrgans de participació i control de l’aigua. Que no decideixin els de sempre, sinó que estiguin presents tots els actors.
- Reformular el cànon de l’aigua per a que activitats amb ús sumptuari de l’aigua (spas, gimnasos…) paguin més de cànon.
- Fomentar un canvi cultural. Som un país de bosc però no en fem res. Les explotacions agràries en els últims 10 anys s’han reduït un 70%, perquè és poc rendible. El risc de sequera i incendi cada cop es més alt, i el 90 % de població de Catalunya vivim al litoral. Hauríem de pagar la gestió del bosc en capçalera, tot i que no hi vivim, perquè forma part del cicle de l’aigua. Com a ciutadà, hauríem de preferir pagar per tenir uns boscos millor gestionats que per cobrir expedients que s’obren a una empresa privada.
- No veu necessari parlar de noves infraestructures o transvasaments perquè considerar que hi ha prou aigua tenint el territori i la costa que tenim.
- Sobre propostes més socials, es parla de facilitar un accés al cicle de l’aigua més equitatiu, establir un mínim vital gratuït de aigua (com també s’hauria de fer de llum i gas). Podrien ser per exemple 20-30 litres per persona i dia. Això seria creure realment que el dret a l’accés a l’aigua potable és un dret humà (hi ha exemples d’aquest enfoc a Uruguai i Eslovènia).
- Sobre les dessalinitzadores, quan se’n van començar a parlar s’enfocaven com a una alternativa als transvasaments. Els motius de la dessaladora que no es coneixen tant són per fer possible el cabal del riu Ter, i per aconseguir menys vulnerabilitat.
- També es pot fer servir aigua regenerada.
- També es va parlar de que disposaríem doncs d’aigua però i l’energia que fem servir per obtenir la es sostenible? El debat serà sobre com aconseguir aquesta energia, però l’aigua més cara i la que no ens podem permetre és la que no tenim. La gent no es pot quedar sense aigua.
- Cal una autoritat de l’aigua potent i ben finançada.
- Cal la intenció i l’acord de tot l’arc parlamentari.
- Cal gestionar de manera diferent a com ho hem fet fins ara el territori, la protecció de la natura, les matèries ambientals, més enllà de l’agència o departaments que ho gestionin.
- La pitjor manera d’adaptar-nos al canvi climàtic és no fer res al territori. Encara estem amb una discussió passada de moda, sobre el 27% dels boscos (el 25 % q es gestionen i el 2% de boscos madurs). Però tenim la resta del bosc amb el que podem fer el que vulguem: no intervenció, plena producció, mixte…
- Cal posar-nos d’acord en el mínim i anar a totes.
Enllaços a les presentacions