Sinopsi

«En un paratge solitari a prop de la costa, un nen fa volar l’estel que li ha construït el seu pare. Fa vent i l’estel s’enreda entre la vegetació. El nen necessita de l’ajuda del seu pare per seguir fent volar l’estel. Junts, errant enmig de la natura, expliquen un conte íntim i especial: el d’un gegant que sempre té gana.»

L’estel

«L’estel el fem volar els dies que bufa el vent quan tomem de l’escola passant per una muntanya molt alta. És un estel que vam construir a casa, però el fil sempre s’acaba enredant en els matolls. I mentre el desenredem, parlem de moltes coses. AI Roc li agrada passar per una pista forestal que travessa el bosc fins arribar a casa.»

La pel·ícula

«La idea de fer un rodatge espontani la va tenir l’Aitor Martos, que em va engrescar per realitzar una pel·lícula espontània, fresca, sense intermediaris, construïda directament amb la complicitat de l’equip humà i la col·laboració dels proveïdors tècnics. Vaig entomar el repte i en dues setmanes el guió estava a punt per rodar. El rodatge va ser breu, intens i prolífic. Amb la complicitat i la generositat de tothom vam filmar una història de ficció que, després, amb la post-producció vam acabar d’arrodonir. Aquesta llibertat pluridimensional que vam assaborir i gaudir en totes les fases de la producció, sens dubte, va ser determinant per arribar al final de l’aventura col·lectiva i, després, sumar més complicitats un cop acabada la pel·lícula.»

La història

«El repte era crear una història amb la relació de complicitat que al llarg dels anys un nen i el seu pare han anat construint a través de la seva convivència. Poder veure de molt a prop la relació entre el fill i el pare i captar amb un cert lirisme contingut tot l’univers invisible que l’infant construeix en el seu camí d’aprenentatge natural. Filmar aquest aprenentatge, veure’l en directe i sense artíficis i des de la subtilitat i el respecte. Acompanyar l’infant en el descobriment que fa amb les coses que l’envolten i la seva curiositat envers la natura, el paisatge i els seus elements que esdevenen màgics.»

Marc Recha va néixer el 18 d’octubre de 1970 a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat. L’any 1987 viatjà fins a París gràcies a una beca concedida per la Generalitat de Catalunya.

L’any 1998 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona per la seva pel·lícula L’arbre de les cireres, el 2001 amb el Premi Ondas al millor director per Pau i el seu germà i el 2002 amb el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya.

De formació autodidacta, després de filmar alguns curtmetratges va debutar en el format de llargmetratge amb la pel·lícula El cielo sube (1991), fins ara el seu únic film en castellà. El seu segon film, L’arbre de les cireres, ja en llengua catalana, inicia una fase en què destaca la seva preferència per filmar en ambients rurals i tranquils.

Amb Pau i el seu germà, la seva tercera pel·lícula, aconseguí ser present en la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Canes, esdevenint fins al moment l’única pel·lícula parlada en català que ha aconseguit aquesta fita.

Ha estat guionista de totes les seves pel·lícules. A Dies d’agost (2006), a més, apareix com a actor al costat del seu germà David Recha.

Data: 19 de gener de 2016

Preu: 5,6 €
VO en català

Lloc: Cinema Filmax Gran Via –  AV Granvia de l’Hospitalet, 75  (L’Hospitalet de Llobregat)