Rudo tracta sobre les persones que han conviscut amb la rudesa, l’esforç físic i els reptes personals. El protagonista crea torres i figures amb pesades caixes de fusta. La fragilitat de les construccions sobre les que s’enfila, per fer precaris equilibris, són fruit del desig i de la il·lusió. La música en directe fa de líric contrapès a l’esforç de l’home, que gruny, sua i no decau en el seu deliri.

L’espectador es troba atrapat dins d’un espai íntim -dalt de l’escenari de l’auditori-, en un grada que sembla que hagi de caure, amb una proximitat que convida a compartir els perills i els anhels de la vida.

Rudo ha estat guardonat amb el Premi Zirkòlika 2014 al millor espectacle de circ de sala.