Som molts els que creiem ben sincerament que Josep Benet fou el resum personificat de la història de Catalunya des de l’esclat de la Guerra Civil. És, potser, la figura cabdal de la lluita en el camí de la recuperació de les llibertats democràtiques i l’autogovern a Catalunya. Advocat, historiador i polític, a Benet el trobem, entre altres, en el primer moviment universitari a la clandestinitat, organitzant els actes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, entremig de la vaga de tramvies de 1957, en la creació de la Taula Rodona o en la fundació de l’Assemblea de Catalunya.

Benet no fou d’aquella mena de catalans que, com digué l’historiador Josep Fontana, “…arbora les banderes l’onze de setembre i les torna a desar el dia dotze, fins l’any vinent, com si ja haguessin complert amb el seu deure”. La seva vida va estar sempre marcada per una tenaç i perseverant lluita, no exempta de sacrificis, pel redreçament nacional de Catalunya, bo i tenint molt clar que als catalans “…res no ens seria donat graciosament”. Potser per això, defugí sempre dels cofoismes i veié sempre clar que Catalunya només avançaria si se sumaven esforços en la unitat.

Descobrir i reivindicar, i alhora homenatjar, la figura polièdrica de Benet fou un dels objectius de la 44a edició de la setmana cultural de la Isagoge de Cervera que hom celebrà a la capital de la Segarra entre el 19 i el 25 de setembre passat. L’organització fou a càrrec de la Paeria de Cervera, Òmnium Segarra-Urgell i el Museu Comarcal, i comptà amb una nodrida participació de ponents que s’encarregaren d’explorar la seva trajectòria professional, política i d’activista. Des de Mònica Terribas a Jordi Amat, passant per Josep M. Solé i Sabaté, Marta Vallverdú, Antoni Dalmau i Jordi Oliva, Max Turull i Ramon Maria Razquin, Teresa Porredon, Xavier Santesmasses, Teresa Salat, Roger Costa o Lídia Clua. Historiadores i historiadors, escriptors i estudiosos, periodistes que es repartiren entre l’acte de descoberta de la placa commemorativa a la seva casa natal del carrer Major, 97, l’exposició en moviment, l’obertura i tancament de l’espai audiovisual, la conversa a propòsit del llibre “Com una pàtria. Vida de Josep Benet”, l’actuació “Els calaixos d’en Benet” i la taula rodona “Josep Benet, actual”. Des de l’esperit de coneixença i reivindicació d’un dels nostres homenots, i malgrat la situació viscuda per la pandèmia, els actes, tots ells, penjaren el cartell de complets.