Víctor Català: la màscara de Caterina Albert

Actualitat

El divendres 22 de novembre va tenir lloc la segona sessió del cicle «3scriptores, tres dones lliures», dedicada a Caterina Albert, més coneguda pel seu pseudònim de Víctor Català.

L’acte va tenir lloc a la sala del carrer Migdia del Casal de Vilafranca, que aquell vespre va fer el ple. Entre 65 i 70 persones hi van acudir, malgrat la pluja. L’acte va començar amb la benvinguda d’Albert Puig, membre de la junta del Casal, el qual va expressar la satisfacció de poder acollir a «casa seva» actes culturals en col·laboració amb altres entitats. A continuació el president d’Òmnium Alt Penedès, Jordi Parellada, va agrair la bona entesa que sempre hi ha hagut entre la nostra entitat i el Casal.

I tot seguit s’iniciava la primera part de l’acte. La professora Sílvia Gisbert va anar desgranant de manera detallada i amena la vida i l’obra de Caterina Albert, nascuda a l’Escala el 1869, al si d’una família de propietaris rurals. El seu pare era advocat i polític i Caterina, malgrat que tenia dos germans més grans, va esdevenir pubilla, ja que tots dos van morir joves, i a la mort del pare va tenir cura de l’administració de les propietats familiars. Sempre va viure de les rendes i sempre va fer el que li va donar la gana, va explicar Gisbert.
Caterina Albert va ser autodidacta, ja que pràcticament no va anar a escola. Només un any en un pensionat a Girona. Va rebre classes particulars de dibuix, pintura i escultura, activitats que sempre va compartir amb l’escriptura, per la qual des de molt petita ja va mostrar afició. El 1898, als Jocs Florals li van premiar un monòleg en vers titulat La infanticida, i va ser llavors que es donà a conèixer públicament. Aquest text va ser molt polèmic per la seva duresa expressiva i en saber-se que era escrit per una dona hi va haver un gran escàndol. Va ser llavors que la jove Caterina va decidir crear-se una màscara i amagar-se darrere un nom masculí: Víctor Català, que era el nom d’un personatge d’una novel·la que estava escrivint, la qual no es va publicar mai.

La seva gran novel·la Solitud, que ha esdevingut l’obra més universal del Modernisme català, va anar apareixent en fulletons setmanals a la revista Joventut entre 1904 i 1905. Tots aquests fulletons relligats conformen la primera edició de Solitud, l’agost del 1905. A més de la narrativa -va escriure moltíssims contes i narracions breus- l’obra de Caterina Albert inclou també la poesia i el teatre.

Malgrat que tenia una vida molt discreta, Caterina Albert va tenir contacte amb altres escriptors de la seva època com Narcís Oller o Joan Maragall, i també va mantenir una extensa correspondència amb Dolors Monserdà.

Després d’aquesta introducció sobre l’autora, el director de teatre, Valeri Laguna, va presentar la funció que començaria tot seguit i que formava la segona part de l’acte. Laguna ressaltà la gran teatralitat de l’obra de Caterina Albert, fins i tot l’obra narrativa. Seguidament, va presentar al públic el grup teatral Margarida Xirgu, un grup amateur que ja té una llarga trajectòria dins l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat. Creat el 1981, la seva primera representació teatral va tenir lloc el juny de 1982, amb Gente bien de Santiago Rusiñol.

I finalment va tenir lloc la representació dels dos monòlegs. Germana Pau, transcorre a l’habitació d’un sanatori, on jeu un home molt malalt. La Germana Pau s’ha d’ocupar d’ell i poc a poc descobrirem que la monja coneix l’home d’abans de fer-se religiosa. A partir d’aquí, l’actitud de la dona canvia radicalment.
La protagonista de La infanticida, l’altre monòleg dramàtic, és una jove camperola. Explica la seva història des de la cel·la del manicomi, on l’han tancada després de matar el seu nadó. La criatura és el fruit dels seus amors amb un jove de la burgesia. Atemorida per si el pare s’assabenta de tal deshonra i compleix l’amenaça de matar-la, la Nela escull aquest destí per a la seva filla.

La brillant interpretació, especialment del segon monòleg, va despertar l’entusiasme del públic assistent que va aplaudir dempeus una llarga estona. I l’acte es va donar per acabat cap a les 10 de la nit.