Estimadíssims socis,

Demà, 20-S, farà 2 anys que milers de ciutadans no vam dubtar ni un segon a sortir al carrer per defensar les institucions i el dret a l’autodeterminació, davant l’abús de poder de l’Estat. L’aprenentatge ha estat excepcional i, com vam dir al Suprem, estem obligats a continuar protestant perquè els nostres fills també puguin fer-ho en el futur. Ara ja sabem que les amenaces de presó no seran mai més un topall per a les nostres aspiracions nacionals.

Després de més de 700 dies, hem après que la sentència no pot suposar cap fre, sinó tot al contrari. Des de la presó també hi haurem de donar resposta, mantenint la resolució democràtica del conflicte com a prioritat, des de la lluita noviolenta i els grans consensos. Hem de fugir del debat estèril entre diàleg o confrontació, perquè evidenciar la manca de voluntat d’entesa de l’Estat forma part de l’estratègia de confrontació, i no suposa cap renúncia.

Perquè és l’Estat qui nega sistemàticament el diàleg i segueix sense condemnar la violència i la brutalitat policial. Avui, el veritable entrebanc per a la governabilitat de l’Estat segueix sent el conflicte amb Catalunya. Elecció rere elecció, els diferents governs espanyols són incapaços de donar-hi una resposta democràtica. I la monarquia i els poders de l’Estat tampoc no poden amagar la seva responsabilitat.

La sentència del Suprem serà un retrocés de llibertats sense precedents per a qualsevol activista, per a qualsevol ciutadà que vulgui millorar la societat. Per això, restablir plenament els drets fonamentals depèn de la nostra determinació i de la voluntat de sacrifici.

Tinguem coratge. Ho tornarem a fer, perquè no podríem haver fet una altra cosa. Ho farem, sobretot, per amor a la vida! Saber-nos junts fa que tot valgui la pena.

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Presó de Lledoners, 18 de setembre del 2019

Foto: Jordi Borràs.