El passat dijous 15 de maig, Josep-Lluís Carod-Rovira va ser a l’Escorxador de Vilafranca del Penedès convidat per Òmnium Alt Penedès per parlar del seu llibre 2014, escrit el 2007 i reeditat recentment. La presentació va anar a cura de Jordi Llavina, que va definir l’obra com un “assaig d’espectre ampli”, amb plantejaments que en el seu moment semblaven quimèrics i que ara es llegeixen com a profètics. Fins al punt que, segons l’autor, molts polítics actuals en fan cites textuals sense esmentar-ne la font.

El mateix Carod va explicar que, després de la primera edició, el llibre havia dormit fins fa pocs mesos, i que aquest any ja porta tres edicions més i una cinquantena de presentacions, i aquest mateix mes veurà la llum la versió en castellà.

A l’hora d’analitzar què ha canviat en aquests anys, l’antic vicepresident de la Generalitat destaca quatre factors. En primer lloc, que l’independentisme s’ha pluralitzat ideològicament, ja no és únicament patrimoni de l’esquerra. En segon lloc, la constatació, finalment, que el federalisme només es defensava des de Catalunya, mentre que els espanyols no hi han cregut mai. En tercer lloc, que la burgesia catalana es troba que Madrid ja no dóna opcions a l’economia catalana. I finalment, destaca el canvi del perfil ideològic del projecte nacional, que definitivament ha deixat de ser identitari, contràriament al que passa amb el nacionalisme espanyol, cada cop més excloent. En aquest sentit, Carod Rovira va confessar que fa nou anys que ja no viatja per Espanya, fart que l’insultin pel carrer, i que cada dia rep injúries i amenaces a través de les xarxes socials.

Ja en el torn de preguntes, l’autor va mostrar-se d’acord que la societat civil ha estat la força que ha empès els partits i ha provocat que els esdeveniments es precipitin, però advertia que aquesta mobilització no pot durar tota la vida: “el ferro s’ha de treballar en calent”. Si finalment no es pot fer la consulta el 9 de novembre, Carod es mostra partidari de celebrar eleccions, per tal d’escollir un govern fort de concentració nacional que convoqui un referèndum. Segons ell, mai no havíem estat tan a prop de l’objectiu i “això només pot sortir molt bé”. “Vull deixar de ser independentista per ser independent”, va reblar.