El cicle “Nord, sud, est i oest. Un passeig per la literatura dels Països Catalans”, va cloure el 2 de desembre amb una conferència de l’escriptora Carme Riera. Aquesta Tardor literària d’Òmnium ha pretès fer un viatge per la literatura en català que es fa fora del Principat. Així, hem parlat de la literatura del País Valencià (amb Isabel-Clara Simó); hem recordat Ovidi Montllor aquest any que commemorem els 20 anys de la seva mort; hem fet un tast de vins d’arreu del territori amb una lectura poètica; i teníem prevista una sortida a la Catalunya Nord amb l’escriptor Joan-Daniel Bezsonoff que es va haver de suspendre i es farà més endavant. Per acabar el cicle, l’escriptora Carme Riera ha estat qui ens ha donat una visió de la literatura catalana de les Balears, amb una conferència que ha titulat “Escriure en català des de la perifèria”.

Carme Riera, nascuda a Mallorca, és una de les escriptores balears més reconegudes en l’actualitat. La seva obra ha estat guardonada amb nombrosos premis, d’entre els quals podem destacar-ne el Premi Sant Jordi o el Ramon Llull. Recentment, aquest any 2015, ha estat distingida amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, que atorga el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol.

L’escriptora ha començat parlant de la peculiaritat del català balear, un dialecte que ha definit com a ric i ple de matisos, que s’ha mantingut pur pel seu aïllament geogràfic. Un aïllament, però, que ha anat desapareixent amb l’arribada sobretot del turisme i la televisió. En el terreny literari, aquesta llengua s’ha vist reflectida en grans escriptors. Ha volgut destacar en especial dos novel·listes: Llorenç Villalonga, que “sabia captar la llengua de la gent, com podem veure en el Bearn o La sala de nines ; i Miquel Àngel Riera, que “transmet amb les seves històries la llengua dels pagesos, una llengua  viva, porosa, rica i una enorme quantitat de matisos”.

I no ha volgut deixar de fer esment a Ramon Llull, i més aquest mes que comença la celebració de l’Any Llull,  que commemora el 700 aniversari de la seva mort. “Si ens remuntem a la història de la literatura en comú, trobem Ramon Llull. Mallorquí, fill de pares catalans que van arribar a Mallorca i s’hi van quedar, va ser un escriptor extraordinari. Amic e amat, per exemple, és un llibre preciós on podem trobar també aquesta tradició fantàstica que és la llengua dels pagesos mallorquins. I a més, de la mà de Ramon Llull, la filosofia parla per primera vegada a Europa en una llengua vernacla, diferent del llatí, en català, de la qual cosa ens podem sentir molt orgullosos”.

Riera, parlant de la seva obra, ha explicat que “sóc escriptora per continuar explicant les històries de l’àvia”. I és que de “a casa es es parlava un català ple de matisos, molt ric. Vaig tenir molta sort”.  Tot i ser professora universitària de literatura castellana, de la qual és especialista, ha escrit sempre en català, la seva llengua, perquè és amb la que pot transmetre més aquestes arrels familiars que l’empenyen a explicar històries.