“Aquest poble continua allà on era i una mica més”
Núria Cadenes

Estimadíssim soci,

Gairebé tots rebem més amor del que mereixem, per això us dono les gràcies per l’afecte rebut durant tots aquests anys. Presidir Òmnium Cultural ha sigut l’honor més gran de la meva vida. Moltes gràcies de tot cor.

Des del 2010 com a tresorer, amb l’enyorada Muriel, i després, des del 2015 amb l’estimat i insubornable Marcel Mauri, sempre hem procurat actuar amb la responsabilitat que exigeix la trajectòria de l’entitat. Continuar a la presidència d’Òmnium contra la voluntat dels poders de l’Estat i assumir la condició de pres polític és el que haurien fet els fundadors. I acusar l’Estat, reivindicar la legitimitat de tots els nostres actes i oposar-nos a qualsevol mesura de gràcia, una obligació moral que ens reafirma en l’encert de l’”Ho tornarem a fer”. 

Aquesta responsabilitat és la que ara ens empeny a deixar pas als nous lideratges. El sobiranisme, el catalanisme, l’independentisme, no poden deixar passar més temps sense una estratègia compartida i ara calen nous lideratges per fer-ho possible. Ni tinc retrets per a ningú, ni hem vingut a donar lliçons. Per tornar-ho a fer i fer-ho millor, cal refer la unitat estratègica, i les picabaralles de curta volada ens en distreuen. Renovar-nos vol dir enfortir-nos per adequar-nos al repte col·lectiu que es manté intacte, assolir la República catalana, i amb la nostra decisió esperem ser útils perquè sigui una realitat. Això no va de persones sinó de col·lectius.

Perquè la repressió no s’atura i va a més i alhora és urgent governar-nos com un estat. En un país amb una de cada dues persones vivint en precarietat, i on la llengua i cultura catalanes són sistemàticament menystingudes i maltractades pels poders de l’Estat, ni podem ni volem esperar una generació. La determinació es mesura també amb la capacitat d’actuar amb tanta força com generositat. I en el meu cas, i a l’era d’una certa incontinència, també amb saber fer del silenci, paraula.

Dissabte serem a la Farga per demostrar als qui ens voldrien dividits i tancats a casa que hi som i hi serem. Persistir sense perdre el somriure serà una manera de dir-nos que ens retrobarem sempre a les trinxeres de les lluites compartides.

Perquè la cultura ho inundi tot, pel retorn dels exiliats, per la fraternitat i per la República catalana.

Visca Òmnium Cultural i Visca els Països Catalans!

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural