Aquestes càpsules s’aniran publicant mes a mes al butlletí mensual d’Òmnium Osona i es difondran per xarxes socials. 

Aquest treball ha estat gràcies a la col·laboració del fotògraf Edgar Alarcón, la Judit Molera, geòloga i professora de la la UVic-UCC, i en Joan Carles Àngel, director del parc del Castell de Montesquiu i membre de la junta d’Òmnium Osona.

Pots reservar les peces d’art commemoratives dels 50 anys d’Òmnium Osona a l’enllaç d’aquí a sota, i te les fem arribar a casa. 

Vull fer una reserva!

Càpsula 1. Granits alcalins de les Guilleries

EÒ: FANEROZOIC

ERA: PALEOZOIC

PERÍODE: CARBONÍFER-PERMIÀ

EDAT: ~ 300 milions d’anys

TIPUS de ROCA: GRANIT

El granit és una roca ígnia plutònica formada per la solidificació d’un magma a una profunditat entre 1 i 10 km. Com que es refreda lentament es formen cristalls de mides visibles, principalment de quars, feldespats i mica negre (biotita), que li donen una textura granuda a la roca.  

ORIGEN

Els granits del massís de les Guilleries es van emplaçar fa uns 300 milions d’anys (durant Carbonífer-Permià) a uns quants quilòmetres de profunditat. Posteriorment, durant l’orogènia Alpina (fa uns 50 milions d’anys) per uns sistema de falles i la pròpia erosió del terreny, els granits van quedar al descobert. Els granits que afloren a Sant Sadurní d’Osormort tenen un color rosat per l’abundant presència d’ortosa (KAlSi3O8), un feldspat alcalí que incorpora Fe en la seva estructura cristal·lina. També es pot veure el quars de color gris i en menor quantitat la plagiòclasi de color blanc. Els minerals foscos són biotita (mica negra).

Els granits polits per la Riera Major en el seu pas pel Moli de Bujons forma gorgs i relleus molt singulars

Càpsula 2. La fageda

SUBDIVISIÓ: Angiospermes
FAMÍLIA: Fagàcies
GÈNERE: Fagus
ESPÈCIE: Fagus sylvatica
DESCRIPCIÓ DE L’ESPÈCIE: EL FAIG
El faig és un arbre robust i esvelt alhora, que perd la fulla a la tardor i forma
extenses fagedes a les muntanyes humides. Té l’escorça grisenca i llisa i les
fulles es disposen perpendiculars als rajos de sol, de manera que es crea un
ambient de molta ombra sota l’arbrat. Els seus fruits, les fages, són molt
nutritives per a la fauna silvestre. La fusta és apreciada per ebenisteria i
fusteria, fàcil de treballar i tornejar.

DISTRIBUCIÓ DE LES FAGEDES
Les fagedes s’estenen per la major part d’Europa dins la regió florística
anomenada eurosiberiana. Osona concentra una bona part de les fagedes
catalanes, ja que les més extenses del país es troben en àrees muntanyenques
humides del Bisaura, el Collsacabra i el Montseny, a més de la Garrotxa, el
Ripollès, el Catllaràs i la Vall d’Aran.
Acostumen a ser boscos amb una única espècie d’arbre, alts i densos. L’estrat
arbustiu sovint hi és absent o bé és ocupat únicament pel boix, i entre les
plantes herbàcies destaquen l’el·lèbor verd i l’herba fetgera.
Entre la fauna associada trobem insectes com la rosalia alpina, amfibis com el
tritó pirinenc i la granota roja, rèptils com la serp d’esculapi, ocells com el picot
negre i mamífers com el liró, el ratpenat de bosc, la marta i el cabirol.

Les fagedes del Bisaura són uns dels boscos més representatius i
evocadors dels paisatges forestals muntanyencs de clima humit.

Càpsula 3. Conglomerats vermells de la formació Romegats.

EÒ: FANEROZOIC
ERA: CENOZOIC
PERÍODE: PALEOGEN
ÈPOCA: EOCÈ MITJÀ
EDAT: ~48 a 40 milions d’anys (Lutecià)
TIPUS de ROCA: conglomerat 
Un conglomerat és una roca sedimentària detrítica formada per còdols arrodonits d’altres roques units per un ciment. També poden tenir matrius sorrenques entre els còdols.

ORIGEN
Osona és reblerta per materials sedimentaris d’edat terciària (Cenozoic), coincidint amb l’aixecament de les dues serralades que conformen l’orografia catalana: els Pirineus i les Serralades Costaneres Catalanes. La formació Romegats correspon als primers sediments de rebliment de les
vores de la conca. Son sediments continentals de ventalls al·luvials de fa uns 48 milions d’anys (Lutecià inferior, Eocè). Els rius procedents del massís del Montseny transportaven còdols de roques paleozoiques (pissarres, esquists i granits) i de roques mesozoiques d’edat triàsica (gresos i calcàries).  El color vermell tant característic és degut a la presència d’hematites (Fe 2 O 3 ) i
indica que es van dipositar en condicions subaèries. Els conglomerats vermells de la formació Romegats són roques dures que donen relleus elevats però alhora amb morfologies arrodonides en forma de panxes.