Ho demostren els resultats de les passades eleccions municipals. Mai havíem estat tants els ciutadans i les ciutadanes que havíem optat per formacions independentistes. A les Terres de l’Ebre, el 75% dels vots han anat a parar a candidatures de partits que, més enllà de dinàmiques locals, han signat l’acord entre l’ANC i l’AMI. Les formacions que s’han exclòs d’aquest pacte han rebut només el 25% dels sufragis. A les Terres de l’Ebre, amb els vots recomptats a les municipals i sense afegir-ne cap més, les forces favorables a la independència rebrien, en conjunt, un suport majoritari a les futures eleccions catalanes. Fins i tot en el improbable supòsit d’una participació superior al 90% del cens. Amb una participació situada al voltant del 70%, el si a la independència superaria el 70% dels vots a casa nostra.
Catalunya no s’acaba a les Terres de l’Ebre. És cert. Les bones noves tampoc. El bloc format per CiU, ERC i la CUP ha passat de recollir el 38% dels vots emesos el 2011 a obtenir-ne el 45% el 2015. En canvi, el bloc integrat per PP, PSC-PSOE i C’s ha baixat des del 38% al 32%, mentre augmentava la participació. I el que podríem anomenar el bloc ICV-Podem? Una cosa en sabem: és un bloc que es declara sobiranista. A les Terres de l’Ebre, això és evident. Però si mirem més enllà, veurem que la mateixa Ada Colau, en el seu primer discurs de la nit electoral va mostrar-se favorable al dret a decidir, sense que ningú li demanés. Per què? Perquè sap que entre les seves files hi ha molts i moltes independentistes. I junts superarem de ben segur el 50% que necessitem el 27S per aconseguir un mandat democràtic nítid i contundent. Un resultat que serà clarament plebiscitari. És el resultat allò que dóna el caràcter plebiscitari a un procés electoral. I les entitats com la nostra continuarem treballant per a que així sigui.
Mentrestant, hi ha alguns mitjans de comunicació i alguns partits que demanen repensar el procés. Els mateixos que ho han demanat sempre. Perquè hi estan en contra i perquè mai deixaran que la realitat els espatlli una bona consigna. Però els números ens van a favor. Ara només depèn de nosaltres! Ara és l’hora!