Aspectes jurídics del procés cap a l’estat propi
L’Aula Magna de la facultat de ciències jurídiques de la URV es va omplir ahir al vespre en motiu de la taula rodona sobre “Els aspectes jurídics del procés cap a l’Estat propi”.
L’esdeveniment, organitzat per Òmnium, l’Assemblea Nacional Catalana i Sobirania i Justícia, va estar presentat per Laura Román, professora de Dret Constitucional de la URV, qui va agrair tant l’organització a les entitats organitzadores i la presència dels gairebé 300 assistents a una taula rodona que, segons la presentadora, era la idònia per interpretar jurídicament el procés que està vivint el país en l’actualitat.
Van intervenir com a ponents, Jordi Jaria, també professor de Dret Constitucional de la URV i membre del col.lectiu Praga, Alfonso González Bondia, professor de Dret Internacional de la URV i membre del mateix col.lectiu d’advocats, i Santiago Vidal, jutge i partícip del “Manifest de jutges pel dret a decidir”.
En primer lloc, Alfonso González Bondia va analitzar la viabilitat d’una Declaració Unilateral d’Independència per part del Parlament de Catalunya i la seva repercussió dins la comunitat internacional. El professor de Dret Internacional va mostrar-se convençut que la UE trobaria una solució consensuada i raonable a la pertinença del futur Estat català, gràcies a les relacions d’estabilitat i d’interès que existeixen entre tots els seus estats membres.
Per la seva banda, Jordi Jaria va deixar clar que una reforma de la Constitució no tindria sentit, ni per a una majoria catalana que vol crear un nou Estat ni per a uns ciutadans espanyols que no volen veure modificada la carta magna. Jaria va assegurar que l’única sortida coherent per ambdues parts seria l’inici d’un procés constituent pel poble de Catalunya.
El jutge Santiago Vidal va parlar de recuperació de la condició d’Estat que ja tenia Catalunya abans del 1714 alhora que es va referir a la legalitat internacional com a aval per a una possible Declaració Unilateral. Vidal va remarcar la situació històrica que viu el poble català i que “és una ocasió única per a crear un Estat socialment millor que al que pertanyem en l’actualitat”.
L’acte va acabar amb un torn de preguntes dels assistents que va girar entorn del possible vet d’entrada a la UE o dels mecanismes de repressió constitucional de l’Estat Espanyol com a resposta al desig sobiranista de les institucions catalanes, entre d’altres. Segons els ponents, Espanya seria la primera interessada en una Catalunya plenament europea, així com van descartar la supressió de l’autonomia catalana o la intervenció militar ja que “garantir la unitat territorial atemptant contra la pròpia democràcia seria un error de conseqüències greument incalculables pel futur del propi Estat Espanyol”, tal i com va apuntar el professor Jordi Jaria.
Van intervenir com a ponents, Jordi Jaria, també professor de Dret Constitucional de la URV i membre del col.lectiu Praga, Alfonso González Bondia, professor de Dret Internacional de la URV i membre del mateix col.lectiu d’advocats, i Santiago Vidal, jutge i partícip del “Manifest de jutges pel dret a decidir”.
En primer lloc, Alfonso González Bondia va analitzar la viabilitat d’una Declaració Unilateral d’Independència per part del Parlament de Catalunya i la seva repercussió dins la comunitat internacional. El professor de Dret Internacional va mostrar-se convençut que la UE trobaria una solució consensuada i raonable a la pertinença del futur Estat català, gràcies a les relacions d’estabilitat i d’interès que existeixen entre tots els seus estats membres.
Per la seva banda, Jordi Jaria va deixar clar que una reforma de la Constitució no tindria sentit, ni per a una majoria catalana que vol crear un nou Estat ni per a uns ciutadans espanyols que no volen veure modificada la carta magna. Jaria va assegurar que l’única sortida coherent per ambdues parts seria l’inici d’un procés constituent pel poble de Catalunya.
El jutge Santiago Vidal va parlar de recuperació de la condició d’Estat que ja tenia Catalunya abans del 1714 alhora que es va referir a la legalitat internacional com a aval per a una possible Declaració Unilateral. Vidal va remarcar la situació històrica que viu el poble català i que “és una ocasió única per a crear un Estat socialment millor que al que pertanyem en l’actualitat”.
L’acte va acabar amb un torn de preguntes dels assistents que va girar entorn del possible vet d’entrada a la UE o dels mecanismes de repressió constitucional de l’Estat Espanyol com a resposta al desig sobiranista de les institucions catalanes, entre d’altres. Segons els ponents, Espanya seria la primera interessada en una Catalunya plenament europea, així com van descartar la supressió de l’autonomia catalana o la intervenció militar ja que “garantir la unitat territorial atemptant contra la pròpia democràcia seria un error de conseqüències greument incalculables pel futur del propi Estat Espanyol”, tal i com va apuntar el professor Jordi Jaria.