Escrit per Laia Sancho, en representació de la Comissió d’Educació de la Xarxa pels Drets socials. Ens trobem immersos en una emergència educativa i l’article assenyala diversos factors de desigualtat que s’han agreujat amb el confinament.

Les desigualtats estructurals s’agreugen, i precisament per evitar que la desigualtat social segueixi creixent, cal encarar els problemes estructurals del sistema educatiu. Entre els principals: la segregació escolar, el fracàs i l’abandonament escolar d’alumnes a famílies migrades i/o desfavorides i un pressupost educatiu inferior al 6% del PIB que estableix la LEC.

Per altra part, l’educació no formal és bàsica. És una eina clau per combatre les desigualtats en l’aprenentatge, oferint espais de reforç educatiu fora de l’horari lectiu als infants i adolescents que es troben amb més obstacles per poder assolir l’aprenentatge escolar i seguir les dinàmiques dels curs. En aquest context, el paper de les entitats és, d’entrada, prevenir i acompanyar situacions de risc social en aquests nois i noies.

Les entitats són necessàries per consolidar i ampliar els aprenentatges en el fora escola, i garantir que les famílies tinguin més recursos i competències d’aprenentatge per donar suport als seus fills i filles. En definitiva per garantir l’equitat en l’aprenentatge i la igualtat d’oportunitats d’accés a l’oci i al lleure sense distinció de cap mena.

Hi ha hagut factors de desigualtat que el confinament han agreujat o han tingut un major efecte en l’alumnat en situació de vulnerabilitat.

· L’angoixa arran de les privacions materials degut a la manca d’ingressos de les famílies i la seva situació d’habitatge (afecten el rendiment educatiu dels infants)

·La manca de dispositius digitals i, sobretot, la manca de competències per fer-los servir en els infants i les famílies

· El baix nivell d’estudis i les baixes competències lingüístiques de les famílies de l’alumnat en situació de vulnerabilitat

· No hi ha hagut prou recursos per compensar aquestes desigualtats educatives durant el confinament, i en calen més en els centres d’elevada complexitat. És urgent desplegar el pla contra la segregació escolar amb més celeritat.

En aquest context de confinament, les entitats socials, en bona part, han parat el cop. Han desplegat molts esforços per mantenir l’acompanyament educatiu, per fer arribar dispositius a les famílies i oferir-los suport emocional .

L’EDUCACIÓ en majúscules passa per tenir una mirada integral (model 360) i per un treball conjunt de tota la comunitat: entitats, escola, veïns, famílies, infants i, per tant hem de poder donar valor a totes les accions educatives que es generen tant en el marc escolar com a fora d’ell. La participació a totes aquestes activitats ha de ser garantida amb igualtat d’oportunitats sense segregació dins dels projectes socioeducatius

Cal recordar que gaudir del lleure i de les activitats recreatives és un dret de tots els infants reconegut en la Convenció sobre els DRETS DELS INFANTS.

En aquesta emergència educativa en que ens trobem, garantir l’accés a molts recursos d’aprenentatge requereix assegurar l’accés a internet a tots els infants, adolescents i famílies. Per no continuar ampliant l’esquerda de la desigualtat, tot i no ser suficient, ajudaria molt poder fer ús de la xarxa de manera gratuïta i garantir que tothom compti amb dispositius digitals adequats -més enllà dels telèfons mòbils, cal distribuir ordinadors o tauletes- i l’acompanyament necessari per fer un ús competent i responsable d’internet.

LAIA SANCHO en representació de la Comissió d’Educació de la Xarxa pels Drets Socials (NouSol ONG, Casal dels Infants i Òmnium Cultural.)

*  Article aparegut originalment a la pàgina web de la Coordinadora d’ONG Solidàries el novembre de 2020.