A l’hora de valorar i celebrar els 50 anys d’Òmnium a Mataró, pensàvem que estaria bé reflexionar al voltant de què significa ser president d’una entitat com aquesta a la nostra ciutat. El fet de ser una ciutat no gaire gran facilita estar al capdavant d’una entitat que forma part del que anomenem societat civil. Així, en les relacions amb les altres entitats, amb els socis, amb els partits, amb l’Ajuntament, et trobes que molts cops coneixes directament o indirectament el teu interlocutor. Això fa que la primera conversa ja comenci amb una certa complicitat i afavoreix les col·laboracions en actes, manifestos, comissions, o en el dia a dia. 

Òmnium és de les entitats que, en general, té bona entrada a gairebé tot arreu. El lema “llengua, cultura, país”, tants cops repetit, fa que puguem trobar punts de contacte amb moltíssima gent que en un principi podrien semblar més aviat allunyats de les nostres idees. En definitiva, ser president d’Òmnium a Mataró, des del punt de vista de les relacions amb la gent i entitats, no és massa complicat i sents que fas una feina que és útil i reconeguda. 

Potser la part més complicada de presidir Òmnium a Mataró o la comarca, i això deu ser comú a moltes entitats sense estructura administrativa important, és la gestió del dia a dia. Un president local o territorial d’Òmnium s’ocupa de moltíssimes petites coses i molt diferents; el disseny d’un cartell, el pressupost d’un grup musical, el tipus d’equip de so, el lloc on posar una parada, l’etern i mai resolt debat sobre les activitats al centre o als barris, etc. Tot això no ho decideix el president, és clar. És una feina compartida amb els membres de la Junta, però la seva opinió és important, i per tant se’n sent responsable. A això afegiu-li la preocupació pels imprevistos que sempre surten; el conferenciant s’ha posat malalt, hi ha pocs inscrits a un acte, la publicitat va tard, diuen que plourà, suspenem o no? El desgast normalment va per aquí.

Davant de tot plegat, la pregunta que potser caldria fer-se seria per què hi ha gent que vol estar al capdavant d’aquesta o d’altres entitats? Penso que és una barreja de moltes coses: de conviccions, de responsabilitat, però també una mica de vanitat i fins i tot un cert desconeixement. En el meu cas segurament va haver-hi  una mica de tot això. Pel que fa a les conviccions, la meva convicció principal quan vaig començar a implicar-me a Òmnium, és la mateixa que tinc ara: qualsevol llengua, qualsevol cultura, és un tresor, és una manera d’estar al món, una manera de pensar i de viure, que fa que el món sigui més complex i per tant més ric, més viu. 

Com que vivim a Catalunya ens toca defensar la llengua i la cultura catalana i això implica també treballar perquè Catalunya sigui un país més lliure i més just. I aquests són els principis d’Òmnium, no han variat des que es va fundar i crec que una  majoria de ciutadans de Catalunya els senten com a seus. Aquest, penso, és el gran mèrit i la gran responsabilitat d’Òmnium. 

Toni Pous Saltor.

President de la Seu Territorial Òmnium Mataró-Maresme entre el 2011 i el 2015