Coincidint amb els 700 anys de la mort de Ramon Llull, Òmnium Sant Cugat juntament amb Associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat hem programat un cicle de xerrades que volen realçar la figura de Llull i el seu llegat a la cultura catalana. Les conferències tindran lloc cada dimecres del mes de maig començant el dia 11 a les sis de la tarda a la sala d’actes de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

Programa

El cicle de conferències començarà dimecres 11 de maig amb la xerrada “Introducció a la figura i l’obra de Ramon Llull“, liderada per Francesc Tous. El membre del Centre de Documentació Ramon Llull de la UB ha girat la seva tesi doctoral sobre els proverbis de Ramon Llull i ha publicat diversos articles sobre la seva obra.

El 18 de maig serà Joan Santanach qui ens presentarà “Ramon Llull, l’Art i el diàleg interreligiós“. Joan Santanach i Suñol és professor del Departament de Filologia Catalana de la UB i comissari de l’Any Llull 2016. S’ha especialitzat en la història de la cultura i la literatura medievals produïdes en els territoris de l’antiga Corona d’Aragó, amb una atenció especial vers la figura de Ramon Llull i la transmissió de la seva obra.

El cicle finalitzarà el 25 de maig amb la conferència “Les aportacions de Ramon Llull al nostre món“, presentada per Pere Villalba, doctor en Filologia clàssica, professor emèrit de la UAB i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha publicat el primer llibre d’una trilogia dedicada a Ramon Llull, sota el títol ‘Ramon Llull. Vida i obres’

Ramon Llull va ser un savi universal. Patge, senescal, trobador, casat, franciscà, missioner, viatger, místic, filòsof, teòleg. El primer que va trametre coneixements filosòfics, teològics i místics en una llengua romànica, el català. Va escriure 240 obres: en català, per arribar al seu poble; en llatí, per convèncer els intel·lectuals; en àrab, per arribar els infidels i en provençal, en la seva joventut, per fer poesia trobadoresca. Llull creà un sistema filosòfic que denominà l’Art, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social, a partir d’un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles. La complexitat del programa lul·lià és una de les causes de la seva ingent producció escrita i de l’enciclopedisme del seu abast, atès que el seu sistema havia de ser verificable en qualsevol àmbit del coneixement humà i havia de poder ser comunicat en graus distints de complexitat expressiva, d’acord amb les característiques del destinatari.