El president d’Òmnium entrega la Flama del Canigó al Parlament de Catalunya com a símbol de germanor i lluita dels Països Catalans

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reivindicat aquest diumenge, durant la vigília de Sant Joan, la importància de la Flama del Canigó com a símbol de germanor i lluita dels Països Catalans. “El nostre poble, la nostra llengua i la nostra nació requereixen d’una construcció oberta i constant d’un nosaltres tan ampli i divers com ho és el país”, ha afirmat des del Parlament de Catalunya, on ha realitzat la ja tradicional entrega de la Flama -el foc que agermana la nació completa- i ha estat rebut pel president de la cambra, Josep Rull, i la consellera de Territori, Ester Capella. Després que Rull hagi recordat que la Flama representa “la determinació per continuar sent allò que som”, Antich ha fet una crida a les entitats de la societat civil i a la ciutadania a “organitzar-se a cada comarca i a cada racó del país per fer front a totes les cares de l’extrema dreta i a les desigualtats”. Una fita, ha dit, que s’ha d’aconseguir “amb la força inapel·lable de la lluita democràtica i el poder de la cultura com a expressió col·lectiva”. 

“Ens cal ser oxigen per a aquesta Flama”, ha afegit el president d’Òmnium, que ha puntualitzat que “l’odi i la intolerància ja no són una amenaça sinó una realitat que asfixia gran part del nostre país”. Acompanyat per la vicepresidenta de l’Obra Cultural Balear, Catalina Bibiloni, i la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, Antich també ha fet una crida a construir conjuntament “aquesta pàtria lliure, lluminosa i alta que escrivia Estellés, des de la fortalesa de la diversitat i la pertinença compartida a una terra i una llengua”. En aquest sentit, i en homenatge al poeta, el president d’Òmnium ha reivindicat que aquest Sant Joan “totes les fogueres durant el nom de Vicent Andrés Estellés”. 

Seguidament, s’ha procedit a la lectura del manifest d’enguany, escrit per la periodista i escriptora Núria Cadenes, que fa una crida al valor de la organització, del territori i de la lluita per la llibertat. “Som fills d’aquesta Flama i de tant com significa: aquesta tossuderia i aquesta alegria que esdevenen invicta combinació, que superen els temps més difícils i en fan escut de resiliència. Que de vegades costa, però que ho fan”, inclou el manifest, metàfora del poble català que, com la Flama del Canigó, cada any es renova, s’escampa i genera xarxa per arribar arreu del país. 

Acte seguit, s’ha procedit a la tradicional encesa de quinqués amb la flama, davant de la porta de la institució. 

La Flama arriba a més de 300 punts

La Flama del Canigó, que encén les fogueres de la revetlla de Sant Joan i que, arriba al Parlament des del 1980 -any que es va restablir la institució-, també ha arribat a més de 300 punts dels Països Catalans. Prèviament, durant la nit del 22 al 23 de juny, la Flama ha estat regenerada al cim del Canigó i des de la matinada d’avui, centenars d’equips de foc han iniciat les rutes que l’escampen per tot el país. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.