Òmnium, Irídia i entitats memorialistes presenten la primera querella per crims de lesa humanitat comesos a la Comissaria de Via Laietana durant el franquisme

Via Laietana 43, fem justícia, fem memòria! és una nova iniciativa d’entitats memorialistes, Irídia i Òmnium per resignificar la comissaria que va ser el centre de tortures del franquisme a Barcelona

Barcelona, 16 de novembre 2022.- Irídia, Òmnium Cultural i entitats de memòria històrica han presentat aquest dimecres una nova iniciativa per culminar la resignificació de Via Laietana 43, la comissaria de policia, encara activa, que durant el franquisme va ser el centre de tortures de Barcelona i també l’epicentre organitzacional de tota la repressió de la dictadura a Catalunya. Exigeixen que Via Laietana 43 deixi de ser un espai policial d’impunitat i esdevingui un espai de memòria, conservació d’arxius i un centre d’interpretació de la tortura. Es tracta d’una aliança entre 10 entitats que treballen pels drets i la justícia i que tindrà diferents potes d’acció. En la pota judicial, s’ha anunciat la presentació d’una querella criminal per tortures comeses a la seu de la Via Laietana 43. “Reclamar-ho conjuntament ens dóna més força perquè ens escoltin els responsables d’aquest edifici”, ha dit Angelina Puig de l’Ateneu de Memòria Popular.

Quan es compleixen 47 anys de la mort del dictador el proper diumenge, les organitzacions recorden que “el franquisme encara perviu a l’Estat espanyol avui dia”, els judicis de la dictadura continuen vigents i les polítiques de suport i reparació a les víctimes han arribat tard i malament. A les portes del 20-N, les entitats insisteixen que la resignificació de Via Laietana, que segueix sent un centre policial, ha estat acordada i consensuada per àmplies majories polítiques i a les institucions. “L’Estat espanyol no ha estat capaç de trencar amb el seu passat”, ha assegurat el president d’Òmnium Cultural Xavier Antich, “Via Laietana 43 exemplifica allò més fosc de la dictadura franquista com un autèntic centre de l’horror en el cor de la ciutat de Barcelona”. En aquest sentit, advocada Pilar Rebaque ha deixat clar que es tracta d’una “reivindicació i una demanda que fa tota la societat perquè aquestes centres són necessaris per tenir una bona salut democràtica perquè allò que va passar no es torni a repetir”. 

La querella

La querella per crims de lesa humanitat, la primera a l’Estat Espanyol per crims franquistes després de l’aprovació de la nova llei de memòria, s’interposa per les tortures sofertes per Carles Vallejo, sindicalista detingut en dues ocasions, el 17 de desembre de 1970 i el 3 de novembre de 1971 i processat fins a tres ocasions, sempre en relació amb la seva activitat política i sindical.

Com ha deixat clar l’advocada d’Irídia Laura Medina, “l’estat espanyol té el deure d’investigar els crims de lesa humanitat, identificar i condemnar els seus responsables i escoltar i reparar les víctimes: és una obligació internacional”.

En les dues ocasions en què va ser detingut, Vallejo va ser conduït a la Comissaria de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona situada en el número 43 de la Via Laietana de Barcelona. Almenys durant la primera detenció, que va durar 21 dies, va ser objecte de tortures a les mans dels querellats i d’altres agents pendents d’identificar. ”Sé que m’implico en un fet traumàtic però faig aquest pas pel deure de memòria”, ha relatat el mateix Carles Vallejo, “i ho faig pensant en els milers de persones anònimes que al llarg de la dictadura i la transició van patir la tortura i la repressió mes ferotge, en memòria de tots els antifranquistes, i per fer possible el dret a memòria de les noves generacions”.

En la querella es recullen com a identificats sis membres del Cos General de Policia, el primer amb la categoria de Comissari Cap, el segon de Comissari i la resta amb la categoria d’Inspectors, adscrits a la Sisena Brigada Regional de Recerca Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, de la Direcció General de Seguretat, amb seu a Via Laietana, 43, de la ciutat de Barcelona.

D’entre les diligències sol·licitades destaca que el Jutjat d’Instrucció preservi el lloc dels fets a l’efecte de resignificació i reparació a les víctimes del franquisme, és a dir, de la seu de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, situada a Via Laietana, 43 de Barcelona, per la seva eventual declaració com un lloc de memòria democràtica per la Direcció General competent en matèria de memòria democràtica, d’acord amb el procediment establert en els articles 49 et seq. de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.

Via Laietana 43, fem justícia, fem memòria!

La iniciativa tindrà diferents eixos d’acció. D’una banda l’eix jurídic, amb la presentació de querelles per crims de lesa humanitat contra l’estat espanyol. D’altra banda, l’eix polític, amb aliances amb les forces polítiques per fer pressió a Madrid per aconseguir d’una vegada per totes la reconversió de la Via Laietana. I un darrer eix social, en treball conjunt amb les entitats memorialistes per  seguir fent fent feina de conscienciació al conjunt de la ciutadania de la importància de la memòria històrica sobretot en les generacions més joves, per a l’enfortiment democràtic, la lluita antifeixista i contra els discursos de l’odi i les garanties de la no repetició de l’horror. “No es tracta de buidar l’edifici”, ha deixat clar Xavier Antich. “Via Laietana és un espai de proves fonamental en possibles judicis de reparació. Parlem del lloc del crim i per tant cal vetllar perquè no hi hagi destrucció de proves. Cada dia que passa el risc és més gran, és imprescindible blindar aquests espais perquè són memòria viva”. 

Les entitats que secunden la iniciativa són:

1. Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme 

2. Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme 

3. Ateneu Memòria Popular  

4. Comissió de la Dignitat 

5. Comissió de la Memòria Històrica – ICAB  

6. EUROM – European Observatory on Memories  

7. Fundació Cipriano Garcia – CCOO CAT  

8. Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans 

9. Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes 

10. Òmnium Cultural