Anna Piella, homenatjada 2023, rep el reconeixement de l’entitat davant de centenars de persones

Actualitat

El passat dilluns 4 de setembre els Jardins de Can Puget de Manlleu van ser l’escenari de l’acte d’homenatge de l’educadora i activista manlleuenca Anna Piella i Cros.

 

“Mestra en majúscules de l’IES Antoni Pous i Argila i manlleuenca”

 

Durant els prop de 90 minuts que va durar l’acte, els Jardins de Can Puget de Manlleu es van convertir en una classe d’institut i van transportar al públic dins d’una aula amb Piella com a principal protagonista.

Amics, família, companys de docència i representants de diferents institucions van voler acompanyar a Anna Piella en aquesta nit que Òmnium Osona – Lluçanès li va dedicar.

Un acte emotiu, adient a la seva persona i circumstàncies i molt participat, explica Mercè Puntí, una de les conductores de l’acte i amiga de Piella.

El món educatiu de Manlleu es va bolcar a participar activament en l’acte, tant pel que fa a professorat, ex directors i directores, com exalumnes. L’Institut Antoni Pous i Argila, centre d’on en va ser directora i molts anys professora va esdevenir un important pal de paller a partir, sobretot de la veu de nombrosos exalumnes. En el seu homenatge es va mencionar notablement la feina incansable que fan i han fet els docents de tots el Centres Educatius de Manlleu.

 

“Gran gran discurs a l’acte d’homenatge d’Òmnium”, sens dubte el moment més brillant del vespre.

 

Atenint-se al títol de “Les dones invisibilitzades”, Anna Piella va fer un passeig per la història del patriarcat amb el rigor acadèmic que la caracteritza, tot introduint algunes notes d’humor. Va defensar el protagonisme de les dones en tots els àmbits públics i, per acabar va defensar la llengua catalana, donant un missatge clar i contundent, dirigit al moll de l’os d’allò que és essencial.

Només va necessitar una frase, inspirada en la recentment traspassada Dra. M. Carme Junyent., i va dir així: “Vull viure en català i vull morir en català”.

El 4 de setembre de 2023 restarà a la memòria d’Anna Piella a qui, com algú va dir, desitgem que no pari, que no pari!