Us compartim el comentari de Carme Plaza, filòloga i historiadora catalana, especialitzada en dialectologia, i responsable de la selecció de paraules que vam recollir en l’activitat Espetugada de paraules del mes de febrer impulsat des d’Òmnium Conca de Barberà i Baixa Segarra:

La bossa i la llibreta que ha fet Òmnium de la Conca —a més de tenir un disseny molt reeixit que ens agradaria veure en samarretes—  són una mostra del ric lèxic de la comarca, que mereix uns comentaris:

La tria es diu espetugada i és un mot utilitzat en sentit figurat. Espetugar vol dir “esquitxar”, “treure guspires la llenya quan crema”. I aquesta ha estat la intenció d’Òmnium: fer un petit tast de paraules a fi de recordar-les i estendre-les com petites guspires. Es tractava d’incentivar l’ús de mots propis de la nostra parla que, o bé són poc utilitzades o bé han caigut en l’oblit per ser substituïdes per mots propis d’altre dialectes, sobretot pels més habituals als mitjans de comunicació i a l’escola.

Al moment de fer la tria no hem buscat rareses filològiques ni hem intentat fer arqueologia lingüística sinó principalment recordar les paraules que utilitzaven el padrins perquè encara les sentim —algunes més remotament que altres— més properes a nosaltres. Moltes són compartides amb els dialectes del català occidental i el tarragoní amb el qual la parla de la Conca presenta moltes afinitats. Per exemple, bajoca (mongeta tendra ), naltros (nosaltres), xalar (passar-ho bé), mixó (ocell), llonganissa o llangonissa (botifarra crua), padrí (avi), entre d’altres. Només amb aquest petita mostra ja es pot veure l’economia que de vegades suposa la nostra forma dialectal (un mot per dos) i això també por ser un bon motiu per afavorir-ne l’ús.
Dins del llistat de l’espetugada potser crida l’atenció que hi hagi paraules aparentment conegudes com broma, murri, l’elecció de les quals és intencionada perquè aquí tenen un significat diferent al que sentim en altres dialectes: murri vol dir “esquerp”, i la broma no fa gràcia sinó que és un núvol. Una paraula ben bonica!. I, tot i que la tria havia de ser limitada, no hi podia faltar la nostra ensumenia.

El català és una llengua molt unitària, cosa que no vol dir que no tingui moltes variants. Poques llengües tenen un corpus tan complet i exhaustiu com el nostre Diccionari Català -Valencià- Balear (DCVB). És fàcilment consultable en línia i val la pena fer-hi una ullada cada vegada que ens vingui al cap o a l’orella una paraula nova. I, sobretot, després fer-la servir!

Amb la selecció d’aquestes paraules hem fet aquestes llibretes i bosses. Si esteu interessats en adquirir-les escriviu-nos a [email protected]